14-12-2009 - 18-12-2009
Fa 14 anys
dimarts, 29 de desembre del 2009
Ordinadors a les aules, una bona o una mala iniciativa?
Aquest nou curs escolar que la setmana vinent s’iniciarà promet ser radicalment diferent per a prop de 33000 alumnes. I es que la generalitat de Catalunya iniciarà aquest any un nou pla pilot que promet canviar la manera en que fins ara tots hem fet classe amb l’arribada i l’ús generalitzat dels ordinadors a les aules.
Segurament tots ja heu sentit a parlar d’aquesta iniciativa perquè ens l’han ben bombardejat i explicat a la televisió, radio i premsa, però avui vull arribar més enllà: preguntar-nos els pros i els contres d’aquest nou sistema educatiu.
Abans de res, m’agradaria explicar resumidament en que consisteix aquesta “revolució” tecnològica a les aules per als que no estan al dia del tema. La Generalitat distribuirà durant aquest curs escolar i de manera progressiva(6000 alumnes ja d’entrada, arribant als 33000 al mes de gener) ordinadors als estudiants de secundària per tal de que les classes les facin amb l’ordinador. És a dir i dit de manera molt simple, canviem els llibres per els ordinadors.
Entrant ja en els aspectes que personalment considero positius i negatius, cal dir que cada un d’aquests ordinadors costen 300€, dels quals la Generalitat n’assumirà la meitat del cost. L’altra meitat anirà a càrrec de les famílies i per tant suposa un cost extra de 150€ respecte cursos anteriors. I qui pensi que això es el que s’estalvia amb llibres no és del tot així perquè si fins ara es pagava per llibres de text a partir d’ara es pagaran llicències per utilitzar llibres digitals, amb un cost molt semblant. I precisament aquest és un dels altres problemes que tenim ara mateix, ja que molt poques editorials han apostat encara per donar el salt a la nova realitat i la oferta és escassa. Per tant, hi ha poc contingut a triar.
Desprès podem entrar ja en el tema de quin ús en faran els nanus dels ordinadors, dins i fora de les aules. És factible un món imaginari en que tots els alumnes només utilitzen l’ordinador per seguir la classe i no els serveix com a distracció? Certament, ho trobo complicat, i ho dic perquè jo també he estat alumne i sé que i com pensa un alumne de l’ESO. Per molt que l’ordinador estigui més que “xapat” i protegit per a no fer res més que seguir les classes, és molt fàcil introduir-hi algun petit joc per distreure’s o bé simplement passar les hores intentant ser el nou Bill Gates de l’informàtica. D’aquesta manera estic convençut que més d’un professor haurà d’acabar fent de policia i controlar quin ús se l’hi està donant a l’ordinador a la seva classe, cosa que segur que no és el que es pretén amb aquest nou sistema.
D’altra banda crec que no es bo canviar el bolígraf per un teclat, i encara que segur que es continuarà fent que els alumnes utilitzin les llibretes, cada cop els tindrem més acostumats a utilitzar un teclat que un boli. Ja sabem que tot està avançant cap a aquesta direcció, però també ens hem de preguntar si realment volem tenir que dedicar-nos a desxifrar escrits al més pur estil metge.
Ara bé, no tot son aspectes negatius, ni molt menys. També estic d’acord amb l’argument que es dona de que els nois estaran més motivats amb una classe donada amb eines tecnològiques que amb eines tradicionals, i si això serveix perquè a les classes estiguin més atents doncs això que haurem millorat.
I aquesta mesura no només afecta als alumnes, sinó que també repercuteix directament sobre el professorat. Aquest s’haurà de preparar i adaptar al canvi que el nou sistema suposa, però segur que farà més àgil la feina de correcció del professor i afavorirà a una millor comunicació mestre-alumne.
M’agradaria remarcar que tot ho dit en aquest article es merament una opinió personal del tema, i puc estar equivocat. Així doncs, és una bona o una mala mesura? Només a llarg plaç ho podrem saber i ara mateix tot son especulacions.
Segurament tots ja heu sentit a parlar d’aquesta iniciativa perquè ens l’han ben bombardejat i explicat a la televisió, radio i premsa, però avui vull arribar més enllà: preguntar-nos els pros i els contres d’aquest nou sistema educatiu.
Abans de res, m’agradaria explicar resumidament en que consisteix aquesta “revolució” tecnològica a les aules per als que no estan al dia del tema. La Generalitat distribuirà durant aquest curs escolar i de manera progressiva(6000 alumnes ja d’entrada, arribant als 33000 al mes de gener) ordinadors als estudiants de secundària per tal de que les classes les facin amb l’ordinador. És a dir i dit de manera molt simple, canviem els llibres per els ordinadors.
Entrant ja en els aspectes que personalment considero positius i negatius, cal dir que cada un d’aquests ordinadors costen 300€, dels quals la Generalitat n’assumirà la meitat del cost. L’altra meitat anirà a càrrec de les famílies i per tant suposa un cost extra de 150€ respecte cursos anteriors. I qui pensi que això es el que s’estalvia amb llibres no és del tot així perquè si fins ara es pagava per llibres de text a partir d’ara es pagaran llicències per utilitzar llibres digitals, amb un cost molt semblant. I precisament aquest és un dels altres problemes que tenim ara mateix, ja que molt poques editorials han apostat encara per donar el salt a la nova realitat i la oferta és escassa. Per tant, hi ha poc contingut a triar.
Desprès podem entrar ja en el tema de quin ús en faran els nanus dels ordinadors, dins i fora de les aules. És factible un món imaginari en que tots els alumnes només utilitzen l’ordinador per seguir la classe i no els serveix com a distracció? Certament, ho trobo complicat, i ho dic perquè jo també he estat alumne i sé que i com pensa un alumne de l’ESO. Per molt que l’ordinador estigui més que “xapat” i protegit per a no fer res més que seguir les classes, és molt fàcil introduir-hi algun petit joc per distreure’s o bé simplement passar les hores intentant ser el nou Bill Gates de l’informàtica. D’aquesta manera estic convençut que més d’un professor haurà d’acabar fent de policia i controlar quin ús se l’hi està donant a l’ordinador a la seva classe, cosa que segur que no és el que es pretén amb aquest nou sistema.
D’altra banda crec que no es bo canviar el bolígraf per un teclat, i encara que segur que es continuarà fent que els alumnes utilitzin les llibretes, cada cop els tindrem més acostumats a utilitzar un teclat que un boli. Ja sabem que tot està avançant cap a aquesta direcció, però també ens hem de preguntar si realment volem tenir que dedicar-nos a desxifrar escrits al més pur estil metge.
Ara bé, no tot son aspectes negatius, ni molt menys. També estic d’acord amb l’argument que es dona de que els nois estaran més motivats amb una classe donada amb eines tecnològiques que amb eines tradicionals, i si això serveix perquè a les classes estiguin més atents doncs això que haurem millorat.
I aquesta mesura no només afecta als alumnes, sinó que també repercuteix directament sobre el professorat. Aquest s’haurà de preparar i adaptar al canvi que el nou sistema suposa, però segur que farà més àgil la feina de correcció del professor i afavorirà a una millor comunicació mestre-alumne.
M’agradaria remarcar que tot ho dit en aquest article es merament una opinió personal del tema, i puc estar equivocat. Així doncs, és una bona o una mala mesura? Només a llarg plaç ho podrem saber i ara mateix tot son especulacions.
dilluns, 28 de desembre del 2009
Novena intervenció
La sessió de dimecres, com és habitual en els últims dies, la vam iniciar amb la presentació de l’actualitat educativa. La Sara i el Marc van ser els primers companys que van presentar la notícia: Les creus en les escoles italianes. Aquest va ser un tema que va crear força controvèrsia en el debat que es va realitzar a classe dies abans. Seguidament, els nostres companys Pere Mussol i Oscar Valverde van exposar la notícia: A clase hasta los 18, quieras o no.
Un cop finalitzades les exposicions, vam explicar el que havíem realitzat durant la jornada de divendres de la Setmana d'Activitats extraordinàries. Jo i la meva companya Anna LLongueras vam explicar la nostra visita al museu de Catalunya.
finalment divendres, que era la última sessió de seminari, vam començar exposant la notícia jo i el meu company Carles Costa la notícia: El canvi de l'horari escolar, la qual ja s’havia debatut anteriorment. L’altra Parella que va exposar la seva notícia va ser la Mar i la Núria, que van exposar la notícia: La educació a casa. Seguidament vam entregar l’amic invisible.
Un cop finalitzades les exposicions, vam explicar el que havíem realitzat durant la jornada de divendres de la Setmana d'Activitats extraordinàries. Jo i la meva companya Anna LLongueras vam explicar la nostra visita al museu de Catalunya.
finalment divendres, que era la última sessió de seminari, vam començar exposant la notícia jo i el meu company Carles Costa la notícia: El canvi de l'horari escolar, la qual ja s’havia debatut anteriorment. L’altra Parella que va exposar la seva notícia va ser la Mar i la Núria, que van exposar la notícia: La educació a casa. Seguidament vam entregar l’amic invisible.
COED 21-12-2009
Descripció:
En l’última sessió de l’assignatura de COED van acabar de realitzar les exposicions del Territori d’aquells companys que encara no les havien realitzat. Els companys que realitzar les exposicions van ser
Albert Guix i Cristian Cubillo: El modernisme, Domènech i Montaner
Eva Gómez i Mònica Gutiérrez: Plats tradicionals catalans
Marta Juny i Mónica De Haro: Els dialectes del català
Irene Recio i David Cortès: Sanse '09
Reflexió:
Destacaria dues exposicions:
Primerament destacaria l’exposició de l’Eva Gómez i la Mónica Gutiérrez envers els plats tradicionals catalans, ja que m’ha atret bastant l’atenció. Al organitzar correctament la presentació davant la classe
L'altre exposició seria la de Sanse '09, ja que els companys Irenn Recio i David Cortès van utilitzar la seva pròpia experiència per explicar un propi tema.
Aprofundiment:
En aquesta ocasió m'agradaria aprofundir sobre el modernisme a Catalunya. Ja que dos companys han mencionat dos obres modernistes. L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel•lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.
En l’última sessió de l’assignatura de COED van acabar de realitzar les exposicions del Territori d’aquells companys que encara no les havien realitzat. Els companys que realitzar les exposicions van ser
Albert Guix i Cristian Cubillo: El modernisme, Domènech i Montaner
Eva Gómez i Mònica Gutiérrez: Plats tradicionals catalans
Marta Juny i Mónica De Haro: Els dialectes del català
Irene Recio i David Cortès: Sanse '09
Reflexió:
Destacaria dues exposicions:
Primerament destacaria l’exposició de l’Eva Gómez i la Mónica Gutiérrez envers els plats tradicionals catalans, ja que m’ha atret bastant l’atenció. Al organitzar correctament la presentació davant la classe
L'altre exposició seria la de Sanse '09, ja que els companys Irenn Recio i David Cortès van utilitzar la seva pròpia experiència per explicar un propi tema.
Aprofundiment:
En aquesta ocasió m'agradaria aprofundir sobre el modernisme a Catalunya. Ja que dos companys han mencionat dos obres modernistes. L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel•lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.
COED 18-12-2009
Descripció
El dilluns vam continuar amb les exposicions de territori. Aquest dia vam realitzar les exposicions de territori jo i el meu company Carles Costa que el nostre tema era la seu d’Urgell conjuntament amb els nostres companys: començant per la Sara Olmo i l’Elena Ruiz que van exposar el tema de la toponímia, seguidament l’Alba Estragué i la Elena Carmona van exposar el tema de Vilafranca del penedés, i finalment el Javier García i la natalia
El divendres va ser la penúltima classe de Comunicació Oral Escrita i Digital. Durant aquell dia es van realitzar les exposicions que encara estaven pendents. Així doncs, els nostres companys van recitar 4 recitacions i van realitzar tres exposicions sobre el qui ets tu? I finalment la Norma Augusto i l’Ariadna García que van exposar el tema de la Dansa. Per concluir la classe la professora va recitar un fragment del Poema de Nada, de josep Maria de Sagarra.
Reflexió:
De les exposicions que em van realitzar durant aquesta setmana la que em va atreure més l’atenció va ser la de la Norma Augusto i la de l’Ariadna García ja que em va semblar un tema molt interessant. Ja que, es una tradició catalana arrelada en molts indrets del nostre país.
També destacaria el debat que es va realitzar el divendres ja que va ser bastant interessant, en el que tots dos equips havien fet una preparació mil•limetrada del tema que defensaven.
Aprofundiment:
Finalment, després de acabar les exposicions m’agradaria reflexionar sobre el el to de la veu en les exposicions orals. Ja que, la veu humana té una gran importància com a vehicle de comunicació entre les persones. La veu és un dels mitjans essencials de què disposeu per a expressar-vos i, arribat el cas, per a comunicar els vostres coneixements, pensaments i sentiments.
L'educació de la veu i el domini dels mitjans d'expressió oral, aspectes que han preocupat des de sempre els actors, oradors i cantants, ofereixen interessants possibilitats per a dotar de major entitat i capacitat els nostres actes comunicatius. Amb una bona dicció i una tècnica vocal adequada una persona pot millorar considerablement l'expressió i transmetre millor d'aquesta manera tot allò que vol manifestar.
El dilluns vam continuar amb les exposicions de territori. Aquest dia vam realitzar les exposicions de territori jo i el meu company Carles Costa que el nostre tema era la seu d’Urgell conjuntament amb els nostres companys: començant per la Sara Olmo i l’Elena Ruiz que van exposar el tema de la toponímia, seguidament l’Alba Estragué i la Elena Carmona van exposar el tema de Vilafranca del penedés, i finalment el Javier García i la natalia
El divendres va ser la penúltima classe de Comunicació Oral Escrita i Digital. Durant aquell dia es van realitzar les exposicions que encara estaven pendents. Així doncs, els nostres companys van recitar 4 recitacions i van realitzar tres exposicions sobre el qui ets tu? I finalment la Norma Augusto i l’Ariadna García que van exposar el tema de la Dansa. Per concluir la classe la professora va recitar un fragment del Poema de Nada, de josep Maria de Sagarra.
Reflexió:
De les exposicions que em van realitzar durant aquesta setmana la que em va atreure més l’atenció va ser la de la Norma Augusto i la de l’Ariadna García ja que em va semblar un tema molt interessant. Ja que, es una tradició catalana arrelada en molts indrets del nostre país.
També destacaria el debat que es va realitzar el divendres ja que va ser bastant interessant, en el que tots dos equips havien fet una preparació mil•limetrada del tema que defensaven.
Aprofundiment:
Finalment, després de acabar les exposicions m’agradaria reflexionar sobre el el to de la veu en les exposicions orals. Ja que, la veu humana té una gran importància com a vehicle de comunicació entre les persones. La veu és un dels mitjans essencials de què disposeu per a expressar-vos i, arribat el cas, per a comunicar els vostres coneixements, pensaments i sentiments.
L'educació de la veu i el domini dels mitjans d'expressió oral, aspectes que han preocupat des de sempre els actors, oradors i cantants, ofereixen interessants possibilitats per a dotar de major entitat i capacitat els nostres actes comunicatius. Amb una bona dicció i una tècnica vocal adequada una persona pot millorar considerablement l'expressió i transmetre millor d'aquesta manera tot allò que vol manifestar.
divendres, 25 de desembre del 2009
Síntesi
Un cop acabada les lliçons i les activitats realitzades a GITIC faré un balanç del que ha estat per mi la realització d’un bloc .
Aquesta ha estat la meva primera experiència amb la creació i el manteniment d’un bloc. Si he de ser sincer, jo no n’ havia utilitzat ni mantingut un mai. Tot i això, m’ha semblat una activitat interessant, ja que et fa reflexionar sobre temes de l’actualitat, educació, etc. No obstant, un bloc s’ha de mantindre periòdicament, és a dir, cada setmana s’ha de fer una intervenció.
Val a dir, que gràcies al bloc he pogut conèixer més coses sobre les noves tecnologies i la importància que aquestes tenen com a eina de treball. Així doncs, valoro positivament aquesta activitat, ja que ha estat un mètode d’aprenentatge interessant i que m’ha facilitat molt la feina , ja que he pogut entendre diferents continguts teòrics a través de les pràctiques i exercicis realitzats al bloc.
Són dos les activitats que m’agradaria destacar sobre totes les que hem realitzat al llarg d’aquest semestre :
1. Primerament, destacaria l’activitat de “Modificació de la imatge “ ja que va ser la primera activitat que vam realitzar a classe de GTIC que hem va comportar una certa dificultat. Aquesta activitat consistia, tal com diu el propi nom de l’activitat, en la modificació de la imatge utilitzant el programa Gimp2. El primer que vaig fer va ser ajustar la mida a 175*220, tal com havia explicat el professor de l’assignatura. Després vaig anar a (imatge) on hi ha (escalar) , i vaig vaig posar 175 d’amplada i 220 de llargada, seguidament la vaig ampliar un 100%. Per modificar la fotografia vaig utilitzar diversos recursos. Finalment, vaig guardar la imatge a jpeg i perquè m’ocupes poc vaig polsar opcions avançades i vaig seleccionar “guardar los datos EXIF”, on vaig elegir la qualitat fins que la imatge va estar al voltant dels 7 KB.
2. Seguidament , destacaria l’activitat de “l’anàlisi d’un anunci” ja que hem va donar l’oportunitat de mirar des de un punt de vista diferent un anunci que m’agradava molt i que havia vist moltes vegades. Això em va servir per fixar-me més en tots els detalls de l’anunci.
En conclusió, la realització d’un bloc m’ha semblat una activitat interessant, ja que m’ha fet veure una nova via d’aprenentatge per a l’alumne que jo no coneixia. Tot i que m’ha comportat alguns moments d’un cert estrés, ja que a vegades no sabia ben bé com utilitzar algun programa de l’ordinador, cosa que em dificultava l’elaboració de les activitats, tot i que la majoria de tasques semblaven fàcils en el a moment en que el professor les explicava.
Viquipèdia
L'activitat realitzada envers la vuiquipèdia ha estat molt interessant. Ja que, ma donat l'oportunitat de veure com funciona aquesta pàgina web i adquirir nous coneixements.
primerament, vam crear un compte per poder pujar informació o modificar-la, segons creguéssim convenient. Així doncs, vam decidir que comprovaríem la fiabilitat qu tenia viquipédia, d'aquesta manera vam crear una intervenció en la que l'intervenció que havíem creat en la página havia desaparegut i havíem rebut un missatge el qual ens indicava el perquè havíen tret la nostra intervenció. La veritat es que ens va sorpendre la rapidessa que van tindre. Això demostra la fiabilitat de Viquièdia.
Seguidament, vam realitzar una altra intervenció per comprovar que era el que passava quan penjàvem alguna intervenció que fos certa. Vam aprofitar el Treball de l'autoritat del mestre, i vam introduir certa informació sobre aquest. La qual ens la vanacceptar.
primerament, vam crear un compte per poder pujar informació o modificar-la, segons creguéssim convenient. Així doncs, vam decidir que comprovaríem la fiabilitat qu tenia viquipédia, d'aquesta manera vam crear una intervenció en la que l'intervenció que havíem creat en la página havia desaparegut i havíem rebut un missatge el qual ens indicava el perquè havíen tret la nostra intervenció. La veritat es que ens va sorpendre la rapidessa que van tindre. Això demostra la fiabilitat de Viquièdia.
Seguidament, vam realitzar una altra intervenció per comprovar que era el que passava quan penjàvem alguna intervenció que fos certa. Vam aprofitar el Treball de l'autoritat del mestre, i vam introduir certa informació sobre aquest. La qual ens la vanacceptar.
diumenge, 13 de desembre del 2009
Vuitena Intervenció
El dimecres vam començar la sessió amb la segona part de l’actualitat educativa en la que les nostres companyes:
· Judith Carrique i Lorena Padilla ens van parlar de l’article de: La implantació dels ordinadors a l’aula. Tenien la notícia molt ven treballada, tal com es va poder observar al veure que tenien preparat un PowerPoint per tal de clarificar l’explicació de la notícia.
· L’alba i l’Elena, en van exposar la notícia de: L’escola obrirà al març si els pares hi munten activitats. Aquesta notícia esta relacionada amb la proposta de la implantació de les vacances de Febre, tema que vam tractar en anteriors sessions de seminari.
Finalment vam parlar del treball realitzat sobre el llibre “l’elogi a la feblesa” d’Alexandre Jollien. Sincerament trobo que aquesta posada en comú del llibre, és una activitat interessant ja que ens permet veure els diversos punts de vista sobre un mateix punt. I veure coses que t’han pogut passar per a dalt.
Pel que fa el divendres, també vam començar amb l’actualitat educativa. Aquesta vegada van ser les nostres companyes Anna Llongueras i Norma Augusto ens han explicat la notícia sobre: la FP de grado medio dará acceso a Bachillerato de un solo curso. Sincerament crec havien treballat molt el tema, amb la realització del PowerPoint, i la preparació de l’exposició davant de la classe.
Seguidament, tots els grups de seminari vam veure la conferència que va dur a terme l’Alexandre Jollien a Blanquerna fa quatre anys.
· Judith Carrique i Lorena Padilla ens van parlar de l’article de: La implantació dels ordinadors a l’aula. Tenien la notícia molt ven treballada, tal com es va poder observar al veure que tenien preparat un PowerPoint per tal de clarificar l’explicació de la notícia.
· L’alba i l’Elena, en van exposar la notícia de: L’escola obrirà al març si els pares hi munten activitats. Aquesta notícia esta relacionada amb la proposta de la implantació de les vacances de Febre, tema que vam tractar en anteriors sessions de seminari.
Finalment vam parlar del treball realitzat sobre el llibre “l’elogi a la feblesa” d’Alexandre Jollien. Sincerament trobo que aquesta posada en comú del llibre, és una activitat interessant ja que ens permet veure els diversos punts de vista sobre un mateix punt. I veure coses que t’han pogut passar per a dalt.
Pel que fa el divendres, també vam començar amb l’actualitat educativa. Aquesta vegada van ser les nostres companyes Anna Llongueras i Norma Augusto ens han explicat la notícia sobre: la FP de grado medio dará acceso a Bachillerato de un solo curso. Sincerament crec havien treballat molt el tema, amb la realització del PowerPoint, i la preparació de l’exposició davant de la classe.
Seguidament, tots els grups de seminari vam veure la conferència que va dur a terme l’Alexandre Jollien a Blanquerna fa quatre anys.
Coed 11-12-09
Descripció
A causa del pont de la puríssima només hem pogut realitzar la classe de Coed de divendres.
Aquest dia només s’ha dut a terme un debat que tractava el tema de el nou calendari escolar. El debat ha estat ven organitzat, plantejat i m’ha interessat bastant, ja que es un tema d’actualitat.
Reflexió
Al ser el penúltim dia en que es duen a terme els debats, s’ha pogut notar la gran diferència de la presentació del debat respecte als anteriors grups. Aquest debat s’ha caracteritzar per la introducció d’un moderador en el debat, és un element interessant ja que pot controlar l’evolució del debat i controlar l’atenció del públic.
Aprofundiment
El sector educatiu avala el valor pedagògic del nou calendari
La discussió sobre el calendari escolar s’intensifica quan es discuteix qui ha d’organitzar les activitats de les vacances de febrer. No obstant, el debat perd intensitat si la qüestió se centra només en les raons pedagògiques: són rotunda majoria els experts que recolzen la setmana blanca pel bé dels alumnes. També hi ha coincidència en la idoneïtat d’avançar l’inici del curs per escurçar el període estival. Hi ha menys acord (especialment entre docents) en l’eliminació la jornada intensiva del juny.Amb l’objectiu de situar-se «en la línia de la majoria de països de la UE», la Conselleria d’Educació va encarregar un informe sobre el calendari escolar a un grup d’especialistes, que no van dubtar a remarcar que «la distribució desigual dels trimestres no afavoreix les seqüències d’ensenyament i aprenentatge». LLARGUES VACANCES Pedagogs i mestres coincideixen que les llargues vacances estivals obliguen els nens a aprendre el que han desaprès durant l’estiu. Gregorio Luri, filòsof, escriptor i docent, contextualitza l’origen d’aquest desgavell estructural: un període tan llarg sense escola a l’estiu «està molt lligat a les societats rurals, quan els nens ajudaven els pares al camp. No obstant, amb la implantació de la societat industrial, aquesta organització no s’ha adequat al nou ritme social, segurament perquè sempre que s’ha abordat el tema ha estat més fàcil obtenir un consens en la crítica que formular una solució».Encara que no són tan habituals en altres països de la Unió Europea i fins i tot alguns experts critiquen que poden trencar la dinàmica acadèmica, la presència de diversos «dies festius singulars» afavoreix que a professors i alumnes se’ls faci més curt el primer trimestre. El segon, malgrat no ser el més llarg, resulta inacabable, raó per la qual els pedagogs entenen l’aturada de la setmana blanca.L’eliminació de la jornada intensiva del mes de juny genera més desavinences. Tant Luri com també Joaquim Prats, president del Consell d’Avaluació Educativa de Catalunya (aquest últim, en declaracions que ja va defensar a l’octubre, quan hi havia visos que l’horari intensiu es mantingués), rebutgen l’argument que la calor impedeix celebrar classes correctament a la tarda. El primer diu que les escoles concertades segueixen el mateix horari tot l’any sense problemes. El segon afegeix que l’estructura intensiva implica que hi hagi «massa hores lectives seguides». Altres experts posen més èmfasi en l’autonomia dels centres, a reclamar que sigui cada escola la que pugui decidir si fa una cosa o l’altra.
A causa del pont de la puríssima només hem pogut realitzar la classe de Coed de divendres.
Aquest dia només s’ha dut a terme un debat que tractava el tema de el nou calendari escolar. El debat ha estat ven organitzat, plantejat i m’ha interessat bastant, ja que es un tema d’actualitat.
Reflexió
Al ser el penúltim dia en que es duen a terme els debats, s’ha pogut notar la gran diferència de la presentació del debat respecte als anteriors grups. Aquest debat s’ha caracteritzar per la introducció d’un moderador en el debat, és un element interessant ja que pot controlar l’evolució del debat i controlar l’atenció del públic.
Aprofundiment
El sector educatiu avala el valor pedagògic del nou calendari
La discussió sobre el calendari escolar s’intensifica quan es discuteix qui ha d’organitzar les activitats de les vacances de febrer. No obstant, el debat perd intensitat si la qüestió se centra només en les raons pedagògiques: són rotunda majoria els experts que recolzen la setmana blanca pel bé dels alumnes. També hi ha coincidència en la idoneïtat d’avançar l’inici del curs per escurçar el període estival. Hi ha menys acord (especialment entre docents) en l’eliminació la jornada intensiva del juny.Amb l’objectiu de situar-se «en la línia de la majoria de països de la UE», la Conselleria d’Educació va encarregar un informe sobre el calendari escolar a un grup d’especialistes, que no van dubtar a remarcar que «la distribució desigual dels trimestres no afavoreix les seqüències d’ensenyament i aprenentatge». LLARGUES VACANCES Pedagogs i mestres coincideixen que les llargues vacances estivals obliguen els nens a aprendre el que han desaprès durant l’estiu. Gregorio Luri, filòsof, escriptor i docent, contextualitza l’origen d’aquest desgavell estructural: un període tan llarg sense escola a l’estiu «està molt lligat a les societats rurals, quan els nens ajudaven els pares al camp. No obstant, amb la implantació de la societat industrial, aquesta organització no s’ha adequat al nou ritme social, segurament perquè sempre que s’ha abordat el tema ha estat més fàcil obtenir un consens en la crítica que formular una solució».Encara que no són tan habituals en altres països de la Unió Europea i fins i tot alguns experts critiquen que poden trencar la dinàmica acadèmica, la presència de diversos «dies festius singulars» afavoreix que a professors i alumnes se’ls faci més curt el primer trimestre. El segon, malgrat no ser el més llarg, resulta inacabable, raó per la qual els pedagogs entenen l’aturada de la setmana blanca.L’eliminació de la jornada intensiva del mes de juny genera més desavinences. Tant Luri com també Joaquim Prats, president del Consell d’Avaluació Educativa de Catalunya (aquest últim, en declaracions que ja va defensar a l’octubre, quan hi havia visos que l’horari intensiu es mantingués), rebutgen l’argument que la calor impedeix celebrar classes correctament a la tarda. El primer diu que les escoles concertades segueixen el mateix horari tot l’any sense problemes. El segon afegeix que l’estructura intensiva implica que hi hagi «massa hores lectives seguides». Altres experts posen més èmfasi en l’autonomia dels centres, a reclamar que sigui cada escola la que pugui decidir si fa una cosa o l’altra.
Coed 4-12-09
Descripció
El dia 30 van començar les exposicions sobre el territori. El dilluns van exposar davant la classe l’exposició del territori els meus companys següents:
Mar Gascó i Núria Maldonado: La Festa Major de Premià de MarEva Ladevesa i Lorena Padilla: Montcada i ReixacPere Mussoll i Àngel Carillo: La Cerdanya: Activitats turístiquesPaula Antonell i Sara García: Mataró - Argentona
Pel que fa al divendres, vam començar amb les recitacions i seguidament vam continuar amb els debats. Cada vegada que passa més el temps el nivell dels debats i de les recitacions va augmentant.
Reflexió
Pel que fa a les exposicions del territori les trobo molt interessants, tal com he dit en anteriors entrades.
Els debats han estat molt interessats. El primer debat tractava sobre l’escolarització obligatòria fins als 18 anys i el segon debat ha tractat el tema de l’ introducció dels ordinadors en les aules. Hauria de esmentar, que al tindre més temps per realitzar els debats, s’ha pogut observar com les presentacions han estat mes ben el·laborades que els grups anteriors.
Aprofundiment
Per aprofundir he ficat un article periodístic que tracte el tema de l’informàtica en les aules.
Les aules esperen l'NB-200 de Toshiba
L'ordinador portàtil escollit per als estudiants catalans, el Toshiba NB-200, aprofundeix en el concepte d'ultraportàtil robust, amb bona pantalla, prestacions suficients i gran autonomia. La personalització de l'ús de la informàtica a les aules permet aventurar que els estudiants podran desenvolupar els seus coneixements informàtics més que en el passat, cosa que obligarà els professors a posar-se les piles en matèria de tecnologia per no veure's avantatjats pels seus deixebles. L'NB-200 integra un processador Intel Atom N-270 a 1,6 GHz, l'habitual en aquest tipus d'equips, que busquen més lleugeresa que prestacions pures. Per 150 euros no existeix en el mercat espanyol cap producte comparable i menys amb la garantia de solidesa aparellada habitualment a Toshiba.El professorat té davant seu un verdader repte. Molts dels alumnes estaran especialment preparats per utilitzar aquesta eina, molt més potent del que es pugui pensar, gairebé equiparable a un ordinador convencional però sense capacitats multitasca. Queda saber què diran la resta de fabricants davant a saturació d'un mercat, el dels miniportàtils, que s'ha mostrat com el més dinàmic dels últims anys. L'única sortida dels competidors serà elevar les prestacions dels equips, amb un augment de la memòria RAM a dos o quatre gigues de sèrie, i la introducció de nous processadors més ràpids, cosa que ja està succeint. Però tot plegat sense superar la barrera dels 350 euros. No obstant, la funcionalitat obtinguda pels actuals equips de fins a 250 euros ja és suficient per a l'ús que se'ls dóna. A 150 euros, no hi ha res de comparable al Toshiba dels col·les.El repte del professoratEl model destinat als estudiants catalans disposarà d'una memòria d'un giga, una pantalla de 10,1 polzades (1.024x600) i un disc dur de 120 Gb, a 5.400 rpm. Un dels elements més destacables del model és la bateria de sis cel·les, amb una autonomia de més de vuit hores. Aquest portàtil està pensat especialment per a la connexió a internet via wi-fi i amb el seu pes de només 1,3 quilograms s'adapta perfectament a l'ús previst a les aules i el transport diari a casa.Respecte a la connectivitat, l'NB-200 posseeix només el que és absolutament necessari; ports USB 2.0, connexions d'àudio per a un micròfon i altaveus, i interfícies de xarxa (LAN) i WLAN (wi-fi). El lector de targetes suporta targetes SD de fins a 16 GB i targetes multimèdia de fins a 2 GB. A més disposa d'una webcam de 0,3 MP en el marc superior de la pantalla, útil per realitzar videoconferències.ProgramesToshiba ha adaptat els equips per a l'ús a les aules especialment a través del software. Principalment per l'adopció d'una arrencada dual per a Windows XP i Linkat (linux), que ha deixat de costat el problemàtic Windows Vista. També ha previst un sistema de restauració ràpida dels programes instal·lats. Aquesta eina permetrà al professor i als alumnes deixar l'ordinador tal com surt de fàbrica després de l'ús continuat i les connexions a internet que solen ser un llast per al rendiment de la màquina. Un programa de monitorització específic permetrà al professorat supervisar l'ús que fan els alumnes de l'ordinador, com per exemple espiar les pàgines web visitades o detectar usos fora del normal o instal·lació de programes no permesos. Respecte als programes d'ofimàtica, es recorre a la suitte Open Office de Linux i Office si s'utilitza Windows. També s'ha assegurat que s'implementarà un dispositiu antirobatori per inutilitzar l'aparell a distància en aquest cas.
El dia 30 van començar les exposicions sobre el territori. El dilluns van exposar davant la classe l’exposició del territori els meus companys següents:
Mar Gascó i Núria Maldonado: La Festa Major de Premià de MarEva Ladevesa i Lorena Padilla: Montcada i ReixacPere Mussoll i Àngel Carillo: La Cerdanya: Activitats turístiquesPaula Antonell i Sara García: Mataró - Argentona
Pel que fa al divendres, vam començar amb les recitacions i seguidament vam continuar amb els debats. Cada vegada que passa més el temps el nivell dels debats i de les recitacions va augmentant.
Reflexió
Pel que fa a les exposicions del territori les trobo molt interessants, tal com he dit en anteriors entrades.
Els debats han estat molt interessats. El primer debat tractava sobre l’escolarització obligatòria fins als 18 anys i el segon debat ha tractat el tema de l’ introducció dels ordinadors en les aules. Hauria de esmentar, que al tindre més temps per realitzar els debats, s’ha pogut observar com les presentacions han estat mes ben el·laborades que els grups anteriors.
Aprofundiment
Per aprofundir he ficat un article periodístic que tracte el tema de l’informàtica en les aules.
Les aules esperen l'NB-200 de Toshiba
L'ordinador portàtil escollit per als estudiants catalans, el Toshiba NB-200, aprofundeix en el concepte d'ultraportàtil robust, amb bona pantalla, prestacions suficients i gran autonomia. La personalització de l'ús de la informàtica a les aules permet aventurar que els estudiants podran desenvolupar els seus coneixements informàtics més que en el passat, cosa que obligarà els professors a posar-se les piles en matèria de tecnologia per no veure's avantatjats pels seus deixebles. L'NB-200 integra un processador Intel Atom N-270 a 1,6 GHz, l'habitual en aquest tipus d'equips, que busquen més lleugeresa que prestacions pures. Per 150 euros no existeix en el mercat espanyol cap producte comparable i menys amb la garantia de solidesa aparellada habitualment a Toshiba.El professorat té davant seu un verdader repte. Molts dels alumnes estaran especialment preparats per utilitzar aquesta eina, molt més potent del que es pugui pensar, gairebé equiparable a un ordinador convencional però sense capacitats multitasca. Queda saber què diran la resta de fabricants davant a saturació d'un mercat, el dels miniportàtils, que s'ha mostrat com el més dinàmic dels últims anys. L'única sortida dels competidors serà elevar les prestacions dels equips, amb un augment de la memòria RAM a dos o quatre gigues de sèrie, i la introducció de nous processadors més ràpids, cosa que ja està succeint. Però tot plegat sense superar la barrera dels 350 euros. No obstant, la funcionalitat obtinguda pels actuals equips de fins a 250 euros ja és suficient per a l'ús que se'ls dóna. A 150 euros, no hi ha res de comparable al Toshiba dels col·les.El repte del professoratEl model destinat als estudiants catalans disposarà d'una memòria d'un giga, una pantalla de 10,1 polzades (1.024x600) i un disc dur de 120 Gb, a 5.400 rpm. Un dels elements més destacables del model és la bateria de sis cel·les, amb una autonomia de més de vuit hores. Aquest portàtil està pensat especialment per a la connexió a internet via wi-fi i amb el seu pes de només 1,3 quilograms s'adapta perfectament a l'ús previst a les aules i el transport diari a casa.Respecte a la connectivitat, l'NB-200 posseeix només el que és absolutament necessari; ports USB 2.0, connexions d'àudio per a un micròfon i altaveus, i interfícies de xarxa (LAN) i WLAN (wi-fi). El lector de targetes suporta targetes SD de fins a 16 GB i targetes multimèdia de fins a 2 GB. A més disposa d'una webcam de 0,3 MP en el marc superior de la pantalla, útil per realitzar videoconferències.ProgramesToshiba ha adaptat els equips per a l'ús a les aules especialment a través del software. Principalment per l'adopció d'una arrencada dual per a Windows XP i Linkat (linux), que ha deixat de costat el problemàtic Windows Vista. També ha previst un sistema de restauració ràpida dels programes instal·lats. Aquesta eina permetrà al professor i als alumnes deixar l'ordinador tal com surt de fàbrica després de l'ús continuat i les connexions a internet que solen ser un llast per al rendiment de la màquina. Un programa de monitorització específic permetrà al professorat supervisar l'ús que fan els alumnes de l'ordinador, com per exemple espiar les pàgines web visitades o detectar usos fora del normal o instal·lació de programes no permesos. Respecte als programes d'ofimàtica, es recorre a la suitte Open Office de Linux i Office si s'utilitza Windows. També s'ha assegurat que s'implementarà un dispositiu antirobatori per inutilitzar l'aparell a distància en aquest cas.
Coed 25-11-09
Descripció
El dia 23 van començar les exposicions sobre el territori. La qual consisteix en exposar davant de la classe una breu presentació sobre el territori escollit, el treball es realitza per parelles i l’avaluació es duta a terme pels professors de Coed i de Gitic.
Pel que fa al divendres, vam començar amb les recitacions i seguidament vam continuar amb els debats. Es van realitzar dos debats, el primer debatia l’educació actual encontra la tradicional, i seguidament el segon grup a debatut sobre l’autoritat.
Reflexió
Pel que fa a les exposicions del territori les trobo molt interessants, ja que ens ajuden a conèixer les tradicions dels indrets exposats per els nostres companys, a demés t’ajuda a expressar-te davant del públic.
Els debats han estat molt interessats. Cal dir, que al tindre més temps per realitzar els debats, s’ha pogut observar com les presentacions han estat mes ben el·laborades que els grups anteriors.
Aprofundiment
Per aprofundir he ficat un article periodístic que tracte el tema de l’autoritat.
El Govern veu "positiva" la proposta d'Aguirre de reforçar l'autoritat del professorat
El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha considerat la iniciativa d'Esperanza Aguirre com a “positiva”, tot i que ha demanat que aquesta mena de decisions s'emmarquin dins del pacte social i polític per l'educació i no es vegi només com una qüestió política.El ministre ha insistit que creu en els pactes educatius i treballa per aconseguir-los. Ha afegit que és on "hauríem de decidir que fem amb l'esforç, amb l'exigència, amb el sentit de l'autoritat" i que en aquesta decisió es tingués en compte els pares i les comunitats educatives. El portaveu del PSOE al Congrés, José Antonio Alonso, ha recordat que el seu partit ja impulsa un pacte que recull la seguretat dels docents. La competència en l'elevació del rang d'autoritat competeix l'Estat, ha afirmat Alonso. La Fiscalia General de l'Estat (FGE) ja atorga als professors de centres públics la condició d'autoritat a efectes penals des del desembre del 2008.Suport dels sindicatsLa portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, ha recordat que el seu partit va presentar al juliol una iniciativa parlamentària per modificar la llei d'educació. La Fiscalia podria perseguir així d'ofici les agressions contra mestres i professors.Els sindicats d'ensenyament i les principals associacions de pares d'alumnes han mostrat diversitat d'opinions davant la intenció de la presidenta Aguirre de donar als professors rang d'autoritat pública.La Federació d'Ensenyament de CCOO, majoritari, considera que el professorat necessita el “suport decidit i incondicional” de les administracions, tant en l'exercici de la seva feina com en la tramitació de denúncies i les sancions corresponents.El sindicat ANPE (Associació Nacional de Professionals de l'Ensenyament) ha assenyalat la “històrica aspiració” de reconèixer l'autoritat pública del personal docent, i valora “molt positivament” una decisió que considera “beneficiosa per a la societat, l'educació i el professorat”.El respecte comença a la famíliaLa COFAPA (Confederació de Pares i Mares d'Alumnes) ha afirmat que la iniciativa és “un pas més” per recuperar la valoració social del mestre. El reconeixement de l'autoritat del personal docent “ha de començar a la família”, segons la presidenta de la COFAPA, Mercedes Coloma Miró. “És molt difícil exigir a l'alumne que respecti el professor a l'aula si no respecta els pares a casa”, ha declarat.La Concapa (Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes) ha aplaudit la proposta de la presidenta Aguirre. “Tot el que es faci per reforçar l'autoritat i el respecte pels docents em sembla perfecte, en un moment en què l'educació no pot estar pitjor”, ha assegurat el president de la Concapa.La CEAPA (Confederació espanyola d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes) s'ha mostrat contrariada, i considera la proposta d'Aguirre un “despropòsit total i absolut”. El seu president, Pedro Rascón, ha afirmat que no és possible guanyar autoritat i respecte “a base de decrets”, i que el respecte es guanya dia a dia. Propostes com aquesta poden obrir, segons Rascón, una “via de confrontació” en la comunitat educativa.
El dia 23 van començar les exposicions sobre el territori. La qual consisteix en exposar davant de la classe una breu presentació sobre el territori escollit, el treball es realitza per parelles i l’avaluació es duta a terme pels professors de Coed i de Gitic.
Pel que fa al divendres, vam començar amb les recitacions i seguidament vam continuar amb els debats. Es van realitzar dos debats, el primer debatia l’educació actual encontra la tradicional, i seguidament el segon grup a debatut sobre l’autoritat.
Reflexió
Pel que fa a les exposicions del territori les trobo molt interessants, ja que ens ajuden a conèixer les tradicions dels indrets exposats per els nostres companys, a demés t’ajuda a expressar-te davant del públic.
Els debats han estat molt interessats. Cal dir, que al tindre més temps per realitzar els debats, s’ha pogut observar com les presentacions han estat mes ben el·laborades que els grups anteriors.
Aprofundiment
Per aprofundir he ficat un article periodístic que tracte el tema de l’autoritat.
El Govern veu "positiva" la proposta d'Aguirre de reforçar l'autoritat del professorat
El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha considerat la iniciativa d'Esperanza Aguirre com a “positiva”, tot i que ha demanat que aquesta mena de decisions s'emmarquin dins del pacte social i polític per l'educació i no es vegi només com una qüestió política.El ministre ha insistit que creu en els pactes educatius i treballa per aconseguir-los. Ha afegit que és on "hauríem de decidir que fem amb l'esforç, amb l'exigència, amb el sentit de l'autoritat" i que en aquesta decisió es tingués en compte els pares i les comunitats educatives. El portaveu del PSOE al Congrés, José Antonio Alonso, ha recordat que el seu partit ja impulsa un pacte que recull la seguretat dels docents. La competència en l'elevació del rang d'autoritat competeix l'Estat, ha afirmat Alonso. La Fiscalia General de l'Estat (FGE) ja atorga als professors de centres públics la condició d'autoritat a efectes penals des del desembre del 2008.Suport dels sindicatsLa portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, ha recordat que el seu partit va presentar al juliol una iniciativa parlamentària per modificar la llei d'educació. La Fiscalia podria perseguir així d'ofici les agressions contra mestres i professors.Els sindicats d'ensenyament i les principals associacions de pares d'alumnes han mostrat diversitat d'opinions davant la intenció de la presidenta Aguirre de donar als professors rang d'autoritat pública.La Federació d'Ensenyament de CCOO, majoritari, considera que el professorat necessita el “suport decidit i incondicional” de les administracions, tant en l'exercici de la seva feina com en la tramitació de denúncies i les sancions corresponents.El sindicat ANPE (Associació Nacional de Professionals de l'Ensenyament) ha assenyalat la “històrica aspiració” de reconèixer l'autoritat pública del personal docent, i valora “molt positivament” una decisió que considera “beneficiosa per a la societat, l'educació i el professorat”.El respecte comença a la famíliaLa COFAPA (Confederació de Pares i Mares d'Alumnes) ha afirmat que la iniciativa és “un pas més” per recuperar la valoració social del mestre. El reconeixement de l'autoritat del personal docent “ha de començar a la família”, segons la presidenta de la COFAPA, Mercedes Coloma Miró. “És molt difícil exigir a l'alumne que respecti el professor a l'aula si no respecta els pares a casa”, ha declarat.La Concapa (Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes) ha aplaudit la proposta de la presidenta Aguirre. “Tot el que es faci per reforçar l'autoritat i el respecte pels docents em sembla perfecte, en un moment en què l'educació no pot estar pitjor”, ha assegurat el president de la Concapa.La CEAPA (Confederació espanyola d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes) s'ha mostrat contrariada, i considera la proposta d'Aguirre un “despropòsit total i absolut”. El seu president, Pedro Rascón, ha afirmat que no és possible guanyar autoritat i respecte “a base de decrets”, i que el respecte es guanya dia a dia. Propostes com aquesta poden obrir, segons Rascón, una “via de confrontació” en la comunitat educativa.
Coed 13-11-09
Descripció
Tal com va passar l’anterior divendres vam començar la classe de divendres passat am la recitació de 15 poemes per part dels meus companys. I a la segona part de la classe vam començar el debat que en aquest cas va ser el del meu equip. Només vam poder fer el nostre debat ja que no donava temps a realitzar l’altre debat.
Reflexió
En aquest cas, em centraré en el debat. Si he de ser sincer, crec que els nervis hem van traïcionar, a l’hora de posar en públic els meus arguments en contra de l’escola privada, ja que no vaig poder expressar-me tal com volia, tot i que ho portava molt preparat.
Aprofundiment:
Per acabar utilitzaré un resum envers el manual de debats de la lliga universitaria.
Segons el manual sobre la lliga de debat universitari on explica l'equip del debat, el procés d'investigació, el plantejament del debat i la oratòria.Cada grup està format per 5 persones:-2 investigadors-2 oradors-1 suplent.A cada equip hi ha un capità que és la persona que actua com a portaveu de l'equip i com a intermediari en l'organització.Pel que fa als oradors han de tenir les següents característiques: facilitat de comunicació i de paraula, espontaneïtat i capacitat d'improvisació, fort autocontrol per controlar els nervis i per últim carisma.I els investigadors han de: tenir paciència, capacitat d'abstracció, capacitat de síntesis i ordre.Una vegada s'ha plantejat el tema del debat, comença el procés d'investigació que consisteix a obtenir la informació. S'ha de tenir en compte els coneixements previs sobre el tema, la informació ha de ser tant qualitativa com quantitativa, les fonts de consulta i és important fer una divisió del treball.Una vegada s'ha obtingut tota la informació cal una selecció, anàlisis i síntesis de tota la informació obtinguda. A més a més cal una bona organització, cal estructurar-la amb dos objectius: facilitar el tractament durant la preparació del debat i permetre la consulta de dades durant el debat. Una bona manera d'organitzar és amb la realització de fitxes.Pel que fa a el plantejament del debat, cada equip defensarà una posició oposada. Les idees s'han d'estructurar amb els punts principals, les idees subordinades i les anotacions (fitxes que aporta cada equip).El debat consta de tres parts:-L'exposició inicial: Cada equip exposarà la seua perspectiva respecte la qüestió de debat, establint les línies generals de la seva argumentació.-Les refutacions: És el moment de portar a terme l’intercanvi de rèpliques i contrarèpliques entre ambdós equips.-Les conclusions:Es tracta de la darrera intervenció i en moltes ocasions és el torn en què es decideix elresultat del debat.Per poder fer un bon discurs s'han de tenir en compte les següents característiques:- Agilitat: amb frases curtes perquè són més fàcils de pronunciar i entonar i sobretot de recordar per part del públic.- Missatges concrets, rellevants i sense ambigüitats.- Adequació: a l'audiència, al lloc on es fa, el temps i a les característiques de cada orador.- Correcció semàntica, morfològica i sintàctica.- Flexibilitat: el text ha d'estar preparat, però s'ha de tenir una certa flexibilitat respecte el text.
Tal com va passar l’anterior divendres vam començar la classe de divendres passat am la recitació de 15 poemes per part dels meus companys. I a la segona part de la classe vam començar el debat que en aquest cas va ser el del meu equip. Només vam poder fer el nostre debat ja que no donava temps a realitzar l’altre debat.
Reflexió
En aquest cas, em centraré en el debat. Si he de ser sincer, crec que els nervis hem van traïcionar, a l’hora de posar en públic els meus arguments en contra de l’escola privada, ja que no vaig poder expressar-me tal com volia, tot i que ho portava molt preparat.
Aprofundiment:
Per acabar utilitzaré un resum envers el manual de debats de la lliga universitaria.
Segons el manual sobre la lliga de debat universitari on explica l'equip del debat, el procés d'investigació, el plantejament del debat i la oratòria.Cada grup està format per 5 persones:-2 investigadors-2 oradors-1 suplent.A cada equip hi ha un capità que és la persona que actua com a portaveu de l'equip i com a intermediari en l'organització.Pel que fa als oradors han de tenir les següents característiques: facilitat de comunicació i de paraula, espontaneïtat i capacitat d'improvisació, fort autocontrol per controlar els nervis i per últim carisma.I els investigadors han de: tenir paciència, capacitat d'abstracció, capacitat de síntesis i ordre.Una vegada s'ha plantejat el tema del debat, comença el procés d'investigació que consisteix a obtenir la informació. S'ha de tenir en compte els coneixements previs sobre el tema, la informació ha de ser tant qualitativa com quantitativa, les fonts de consulta i és important fer una divisió del treball.Una vegada s'ha obtingut tota la informació cal una selecció, anàlisis i síntesis de tota la informació obtinguda. A més a més cal una bona organització, cal estructurar-la amb dos objectius: facilitar el tractament durant la preparació del debat i permetre la consulta de dades durant el debat. Una bona manera d'organitzar és amb la realització de fitxes.Pel que fa a el plantejament del debat, cada equip defensarà una posició oposada. Les idees s'han d'estructurar amb els punts principals, les idees subordinades i les anotacions (fitxes que aporta cada equip).El debat consta de tres parts:-L'exposició inicial: Cada equip exposarà la seua perspectiva respecte la qüestió de debat, establint les línies generals de la seva argumentació.-Les refutacions: És el moment de portar a terme l’intercanvi de rèpliques i contrarèpliques entre ambdós equips.-Les conclusions:Es tracta de la darrera intervenció i en moltes ocasions és el torn en què es decideix elresultat del debat.Per poder fer un bon discurs s'han de tenir en compte les següents característiques:- Agilitat: amb frases curtes perquè són més fàcils de pronunciar i entonar i sobretot de recordar per part del públic.- Missatges concrets, rellevants i sense ambigüitats.- Adequació: a l'audiència, al lloc on es fa, el temps i a les característiques de cada orador.- Correcció semàntica, morfològica i sintàctica.- Flexibilitat: el text ha d'estar preparat, però s'ha de tenir una certa flexibilitat respecte el text.
Amistat
La paraula amistat, avui en dia és un mot que s’utilitza massa sovint, més del que convindria, al meu semblar. L’amistat segons el diccionari de la llengua catalana “l’ afecció d’una persona envers una altra nada d’una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual.”
Al meu entendre l’amistat es una qualitat que s’aconsegueix amb el pas del temps, ja que d’aquesta manera vas coneixen les persones i vas observant tot el que teniu en comú. Però per tindre clar aquest terme em de entre el que comporta l’amistat es a dir un amic.
Un amic es aquella persona amb la que et sents bé, es a dir, amb la que et pots mostrar com ets i amb la de que pots parlar de qualsevol cosa, sense haver de pensar en el que dirà o diran.
La qual sempre estarà allà per ajudar-te en tot el que pugui, amb la que podràs confiar, i finalment amb la que viuràs els grans moments de la teva vida.
D’aquesta manera, reflexionant sobre el tema amistat/amic, arribo a la conclusió que els amics són aquelles persones que sempre estaran allí. Es a dir el temps passa per que es com el vent, però l’amistat d’un bon amic sempre es quedarà immòbil sense tindre en compte el temps.
Al meu entendre l’amistat es una qualitat que s’aconsegueix amb el pas del temps, ja que d’aquesta manera vas coneixen les persones i vas observant tot el que teniu en comú. Però per tindre clar aquest terme em de entre el que comporta l’amistat es a dir un amic.
Un amic es aquella persona amb la que et sents bé, es a dir, amb la que et pots mostrar com ets i amb la de que pots parlar de qualsevol cosa, sense haver de pensar en el que dirà o diran.
La qual sempre estarà allà per ajudar-te en tot el que pugui, amb la que podràs confiar, i finalment amb la que viuràs els grans moments de la teva vida.
D’aquesta manera, reflexionant sobre el tema amistat/amic, arribo a la conclusió que els amics són aquelles persones que sempre estaran allí. Es a dir el temps passa per que es com el vent, però l’amistat d’un bon amic sempre es quedarà immòbil sense tindre en compte el temps.
dijous, 10 de desembre del 2009
Visita a Pompeu Fabra
El dijous de la setmana de pràctiques extraordinàries vaig visitar les instal·lacions del CEIP Pompeu Fabra. Aquesta escola és localitza a Sant Andreu, és una escola pública d’una línia. Durant la meva estada no vaig poder observar cap tipus de mostra d’algun problema relacionat amb la marginació o amb els problemes econòmics. social econòmics. Les instal·lacions del col·legi no son molt grans, i com ha conseqüència aprofiten el més mínim espai per exercir una activitat escola.La directora del centre només arribar ens va ensenyar quin era el projecte educatiu del centre escolar que es basava en l’aplicació de projectes de treball en l’aula. Ja que l’escola pensa que els projectes de treball ajuden a l’alumne en la seva formació ja que fan que el nen aprengui: a seleccionar la gran quantitat d’informació envers un tema, a estudiar-la i a analitzar-la i transmetre-la.
Seguidament, ens van ensenyar totes les instal·lacions del centre educatiu, vaig poder observar que els alumnes comencen els treballs de projecte des de ven petis. Al mateix moment, vaig veure que la mateixa escola, com a activitat pròpia té un hort propi, el qual provoca que els alumnes coneguin la terra i les característiques i l’experiència del cultiu.
Seguidament, ens van ensenyar totes les instal·lacions del centre educatiu, vaig poder observar que els alumnes comencen els treballs de projecte des de ven petis. Al mateix moment, vaig veure que la mateixa escola, com a activitat pròpia té un hort propi, el qual provoca que els alumnes coneguin la terra i les característiques i l’experiència del cultiu.
dimarts, 8 de desembre del 2009
Descripció de Web quest i projecte telemàtic
Aquesta intervenció ha estat elaborada conjuntament amb el meu company Oscar Valverde.
PROJECTE TELEMÀTIC
Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per Internet. Es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, només per citar-ne alguns.Participar en un projecte telemàtic cooperatiu requereix un esforç de preparació per part del professorat, que queda sovint recompensat per un grau molt elevat d’implicació per part de l’alumnat. Ara bé, és important complir el compromís de participació de principi a fi perquè l’abandonament i repercuteix negativament en els alumnes.
De projectes telemàtics n’hi ha de diversos tipus. Alguns, són ideals per a iniciar-se perquè requereixen poca feina prèvia i poques sessions de classe. Altres, són més complexes, amb calendari de participació i proposta d’activitats.
EXEMPLE DE PROJECTE TELEMÀTIC:
CONECTANT MÓNS: és un espai alternatiu per a la participació i l’intercanvi entre alumnes de 6 a 17 anys de diferents realitats geogràfiques, culturals, econòmiques i socials.
Aquest projecte se centra, al curs 2009-2010, en les migracions i desenvolupaments dels pobles des d’una perspectiva humana i des d’una concepció de ciutadania global, abordant les causes i les conseqüències que té el procés de migrar en la vida de les persones i en el seu entorn, i plantejant-se quines actituds i quins compromisos han d’assumir, a nivell personal i col·lectiu, per contribuir a la construcció d’una societat oberta, diversa i solidària, basada en el respecte recíproc entre persones de diferents procedències.
Hem triat aquest projecte perquè ens ha agradat que un projecte d'aquests comenci a implicar als més joves, ja que afavoreix el diàleg intercultural entre nois d'entorns socials i geogràfics diferents. A més no deixen de banda les noves tecnologies, sinó que els hi treuen el màxim profit possible. Aquest intercanvi intercultural provoca la implicació sobre aquells que no tenen les necessitats bàsiques, oportunitats ni drets, i conjuntament crear una proposta per intentar canviar aquesta realitat. Per això pensem que intentar inculcar aquests valors ja des de petits, pot sensibilitzar una mica més la humanitat i començar a canviar poc a poc el curs del món (tot i què sembla una mica utòpic).
WEBQUEST
Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.
EXEMPLE DE WEBQUEST
WATERPOLO
Hem decidit agafar aquest projecte de treball per un motiu ben clar, i és que: l’Oscar practica aquest esport des de petit. En concret i amb la participació de Dani Ballart, jugador de waterpolo, s'intenta aprendre una mica més sobre la història d'aquest esport, poc conegut per la majoria.
En aquest cas es divideix en 6 apartats: Una introducció, on es parla una mica de que tracta aquesta web; un apartat de tasca, on anima als visitants a formar grups per començar l'activitat; el següent és el procés, on ens surten totes les activitats proposades; la part d'avaluació, ja està destinada al professorat amb la realització d'una rúbrica; seguidament trobem l'apartat de les conclusions, on s'anima a seguir investigant i aprendre una mica més sobre el Waterpolo; i finalment acaba amb els crèdits, on es diu qui ha col·laborat en la creació d'aquesta WebQuest.
La veritat és que ens ha sorprès bastant, ja que és molt interessant que algú es preocupi per donar a conèixer aquest esport, que mai arribarà als nivells del Bàsquet o del Futbol, però, i a títol personal, crec que si més gent pogués gaudir tant de veure'l com poder practicar-lo, enganxaria a molts espectadors.
PROJECTE TELEMÀTIC
Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per Internet. Es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, només per citar-ne alguns.Participar en un projecte telemàtic cooperatiu requereix un esforç de preparació per part del professorat, que queda sovint recompensat per un grau molt elevat d’implicació per part de l’alumnat. Ara bé, és important complir el compromís de participació de principi a fi perquè l’abandonament i repercuteix negativament en els alumnes.
De projectes telemàtics n’hi ha de diversos tipus. Alguns, són ideals per a iniciar-se perquè requereixen poca feina prèvia i poques sessions de classe. Altres, són més complexes, amb calendari de participació i proposta d’activitats.
EXEMPLE DE PROJECTE TELEMÀTIC:
CONECTANT MÓNS: és un espai alternatiu per a la participació i l’intercanvi entre alumnes de 6 a 17 anys de diferents realitats geogràfiques, culturals, econòmiques i socials.
Aquest projecte se centra, al curs 2009-2010, en les migracions i desenvolupaments dels pobles des d’una perspectiva humana i des d’una concepció de ciutadania global, abordant les causes i les conseqüències que té el procés de migrar en la vida de les persones i en el seu entorn, i plantejant-se quines actituds i quins compromisos han d’assumir, a nivell personal i col·lectiu, per contribuir a la construcció d’una societat oberta, diversa i solidària, basada en el respecte recíproc entre persones de diferents procedències.
Hem triat aquest projecte perquè ens ha agradat que un projecte d'aquests comenci a implicar als més joves, ja que afavoreix el diàleg intercultural entre nois d'entorns socials i geogràfics diferents. A més no deixen de banda les noves tecnologies, sinó que els hi treuen el màxim profit possible. Aquest intercanvi intercultural provoca la implicació sobre aquells que no tenen les necessitats bàsiques, oportunitats ni drets, i conjuntament crear una proposta per intentar canviar aquesta realitat. Per això pensem que intentar inculcar aquests valors ja des de petits, pot sensibilitzar una mica més la humanitat i començar a canviar poc a poc el curs del món (tot i què sembla una mica utòpic).
WEBQUEST
Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.
EXEMPLE DE WEBQUEST
WATERPOLO
Hem decidit agafar aquest projecte de treball per un motiu ben clar, i és que: l’Oscar practica aquest esport des de petit. En concret i amb la participació de Dani Ballart, jugador de waterpolo, s'intenta aprendre una mica més sobre la història d'aquest esport, poc conegut per la majoria.
En aquest cas es divideix en 6 apartats: Una introducció, on es parla una mica de que tracta aquesta web; un apartat de tasca, on anima als visitants a formar grups per començar l'activitat; el següent és el procés, on ens surten totes les activitats proposades; la part d'avaluació, ja està destinada al professorat amb la realització d'una rúbrica; seguidament trobem l'apartat de les conclusions, on s'anima a seguir investigant i aprendre una mica més sobre el Waterpolo; i finalment acaba amb els crèdits, on es diu qui ha col·laborat en la creació d'aquesta WebQuest.
La veritat és que ens ha sorprès bastant, ja que és molt interessant que algú es preocupi per donar a conèixer aquest esport, que mai arribarà als nivells del Bàsquet o del Futbol, però, i a títol personal, crec que si més gent pogués gaudir tant de veure'l com poder practicar-lo, enganxaria a molts espectadors.
DIARI SEMINARI sèptima intervenció
Dimecres passat vam presenciar l’exposició educativa dels meus companys Pere Mussoll i Oscar Valverde. El tema que va donar més a debatre va ser sobre els crucifixos a l’aula. Hi va haver dos posicions clares en la classe de seminari, d’una banda uns deien que era indiferent tindre o no tindre crucifixos en les aules educatives en canvi n’hi havien uns que creien que estant en un estat laic els crucifixos s’havien de retirar de les aules dels centres educatius públics.
Finalment, vam acabar la sessió de seminari del dimecres sobre l’últim dia de seminari i les possibles celebracions que podríem realitzar aquell dia. Les propostes més destacades van ser: un pica pica, cantar algunes cançons, fer alguna postal, etc.
El divendres passat vam decidir que és el que faríem finalment l’últim dia de seminari, al final vam decidir que faríem un pica pica i una postal per algun company. Seguidament vam parlar dels apunts que vam agafar a la conferència de fer de Mestres de l’Eulàlia bosch. I de les diferents maneres amb les que s’haurien d’agafar aquests; a nivell personal, jo agafo els apunts d’una manera gràfica i més visual, ja que hem facilita la percepció de l’idea en el menys temps possible.
En conclusió, crec que cadascú hauria d’agafar de manera pròpia els seus apunts. Ja que cada persona té una manera pròpia d’entendre-les i de relacionar les idees.
Finalment, vam acabar la sessió de seminari del dimecres sobre l’últim dia de seminari i les possibles celebracions que podríem realitzar aquell dia. Les propostes més destacades van ser: un pica pica, cantar algunes cançons, fer alguna postal, etc.
El divendres passat vam decidir que és el que faríem finalment l’últim dia de seminari, al final vam decidir que faríem un pica pica i una postal per algun company. Seguidament vam parlar dels apunts que vam agafar a la conferència de fer de Mestres de l’Eulàlia bosch. I de les diferents maneres amb les que s’haurien d’agafar aquests; a nivell personal, jo agafo els apunts d’una manera gràfica i més visual, ja que hem facilita la percepció de l’idea en el menys temps possible.
En conclusió, crec que cadascú hauria d’agafar de manera pròpia els seus apunts. Ja que cada persona té una manera pròpia d’entendre-les i de relacionar les idees.
DIARI SEMINARI sisena intervenció
En aquesta sessió de seminari vam posar en comú algunes de les experiències que vam tenir durant la setmana de pràctiques. Per cer exactes vam explicar el dia en que vam acompanyar a un company de tercer al col·legi que du a terme les seves pràctiques. Vaig trobar interessant les experiències de la resta de companys, la qual cosa em va fer reflexionar sobre el tema i arribar a la conclusió que cada centre educatiu actua d’una manera pròpia.
Pel que fa a la meva pròpia experiència , jo vaig anar al col·legi Nausica amb la meva companya Lorena, va ser una experiència molt important ja que vam veure com era el funcionament d’una escola de primeria línia i l’ interacció dels alumnes amb els professor.
En conclusió, em va semblar una activitat força encertada, ja que ens va donar l’oportunitat de veure una petita demostració del com seria el dia adia en una classe.
Pel que fa a la meva pròpia experiència , jo vaig anar al col·legi Nausica amb la meva companya Lorena, va ser una experiència molt important ja que vam veure com era el funcionament d’una escola de primeria línia i l’ interacció dels alumnes amb els professor.
En conclusió, em va semblar una activitat força encertada, ja que ens va donar l’oportunitat de veure una petita demostració del com seria el dia adia en una classe.
dimarts, 1 de desembre del 2009
Recital de Santa Secilia
El divendres dia 27 de novembre de 2009 a la hora de seminari vam tindre l’oportunitat de veure el recital musical de Santa Sicília organitzat per els alumnes de magisteri musical de tercer. Va ser una gran oportunitat per veure l’ambient de companyerisme i de festa que es respirava a Blanquerna durant aquell dia.
Com era d’esperar, tot estava preparat minuciosament fins al més mínim detall, des de les veus banyades amb mel dels alumnes de tercer fins a l’aparició d’una “espontània” que era una alumna de primer de grau la qual ens va “sorprendre” amb la seva espectacular veu!. El festival va començar amb un concert dirigit per tot un director, el qual ens va regalar l’oportunitat de sentir una melodia que en poques ocasions podem gaudir, el silenci. Seguidament va començar, el veritable concert amb rialles, bromes i uns presentadors que van fer que els temps set passes volant. Així doncs, el primer concert va ser especialment participatiu, ja que, en ell hi van participar tot el públic, cantant i rient i fins i tot ballant.
A continuació, els alumnes van cantar diverses cançons de diferents estils passant des del pop fins al rock, dos estils ven diferents. Cal esmentar, que tots els concerts eren introduïts per uns presentadors eixerits que provocaven l’entusiasme del públic abans de començar els recitals o concerts.
Finalment, el recital va acabar amb l’acomiadament dels alumnes de tercer de magisteri musical amb un concert dirigit per un d’ells.
Com era d’esperar, tot estava preparat minuciosament fins al més mínim detall, des de les veus banyades amb mel dels alumnes de tercer fins a l’aparició d’una “espontània” que era una alumna de primer de grau la qual ens va “sorprendre” amb la seva espectacular veu!. El festival va començar amb un concert dirigit per tot un director, el qual ens va regalar l’oportunitat de sentir una melodia que en poques ocasions podem gaudir, el silenci. Seguidament va començar, el veritable concert amb rialles, bromes i uns presentadors que van fer que els temps set passes volant. Així doncs, el primer concert va ser especialment participatiu, ja que, en ell hi van participar tot el públic, cantant i rient i fins i tot ballant.
A continuació, els alumnes van cantar diverses cançons de diferents estils passant des del pop fins al rock, dos estils ven diferents. Cal esmentar, que tots els concerts eren introduïts per uns presentadors eixerits que provocaven l’entusiasme del públic abans de començar els recitals o concerts.
Finalment, el recital va acabar amb l’acomiadament dels alumnes de tercer de magisteri musical amb un concert dirigit per un d’ells.
Experiéncies D'aprenentatge i Metàfores de Crook
Avui a dia, entre els autors que han fet diverses propostes de com podem utilitzar l’ordinador en l’ensenyament destaquem Charles Crook proposa quatre models d'us en l’aprenentatge i els classifica en metàfores, les quals ens mostren les diferents maneres d’aprendre através de l’ordinador.
D’aquesta manera, justificarem l’associació dels quatre programes utilitzats a classe amb aquestes metàfores, ja que cadascún dells tot i de l’enfocament que se li doni veurem que tenen una relació estreta amb amb una o altra metàfora.
Relacionen aquesta metàfora amb els programes que reprodueixen el model d’aprenentatge i ensenyament. Ja que espliquen coneixements i seguidament realitzen algunes preguntes sobre aquets.
Pel que fa a la pràctica realitzada a classe, tindria relació amb l'activitat d' Utillatge Químic.
En aquest cas, es l’alumne el que dona instruccions a la màquina. La cual cosa comporta un aprenentatge més complexe. Aquesta activitat, comporta que l’alumne desenvolupi els seus coneixements al seu ritme i d’aquesta manera resoldrà els dubtes més facilment.
Un clar exemple d’aquesta metàfora es el programa Logo.
Al igual que l’anterior activitat, aquest programa ens permet crear i simular situacions relacionades amb la realitat i aprendre`n. Tot i que aquest programa presenta una serie de pautes que retallen les opcions de l’alumen. I així, hagi de pensar com realitzar els moviments correctes.
La pràctica realitzada a l'aula, va ser amb el programa: Crayon Physics
Avui en dia, hi hanmolts programes que suposen per a nosaltres unes grans eines de treball , com per exemple el processador de textos, que ens permet pasar a escrit diverses llengues.
L’exemple que vam utilitzar a GITIC per a demostrar aquesta metàfora, va ser la realització d’un dictat, que un cop finalitzat cadascú va corregir el de un altre company i seguidament cadascú tornava al seu ordinador i mirava les faltes que haiva fet.
dimarts, 24 de novembre del 2009
Activitats extraordinaries (visita al museu d'art de catalunya)
El museu d’Història de Catalunya
El divendres passat per acabar la setmana de pràctiques extraordinàries vam visitar el Museu
d’Història de Catalunya. Ja que ens va semblar un lloc interessant i didàctic per als nens i infants.
L'objectiu del Museu d'Història de Catalunya és el d'apropar la historia a la societat. Mitjançant les noves tecnologies de la societat, exposicions, maquetes, les seves col·leccions etc. I permeti a donar a conèixer els fet històrics i la vida quotidiana de la història de Catalunya i estimulat l'interès de la societat.El Museu t’Historia de Catalunya organitza diverses activitats dirigides a tots els nivells educatius. El programa inclou activitats per a l'Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria i Post obligatòria, tot intentant ajustar els continguts i els procediments als objectius curriculars dels diferents cicles de cada etapa.
Que ofereix per a l'educació infantil i Primària?
És per a l’ensenyament primari que el museu ofereix un ventall més ampli d’activitats, com ara: contarelles per al cicle inicial i per als cicles mitjà i superior, itineraris amb recorreguts temàtics i cronològics, tallers d’experimentació i descoberta i activitats de coneixement directe del passat a partir d’històries viscudes.
Totes les activitats tenen com a objectiu final introduir els alumnes de primària en els conceptes bàsics de la història Enguany hi ha un nou itinerari, Bruixes, pirates i corsaris per als alumnes del cicle superior. La Polsina et vol conèixer
La Polsina ja fa molts anys que viu al museu i hi té molts records. La societat ha canviat molt al llarg del temps i els nostres costums també. En aquesta visita la Polsina i els nens parlen de les seves famílies i dels canvis i l’evolució del transport, dels mitjans de comunicació, dels hàbits alimentaris... I finalment la Polsina troba el seu millor amic: en Forquilla. Bruixes, pirates i corsaris
L'època moderna la formen decennis de bandolerisme, supersticions i bruixeria, de pirates i corsaris. També és l'enfrontament entre la monarquia hispànica i les institucions catalanes que donarà lloc a dues guerres: la guerra dels Segadors i la guerra de Successió, que acabarà amb l'abolició de l'estat català. Enmig de tots aquests conflictes, la vida al camp es caracteritza per la construcció de grans masies i de fargues. Així doncs, el Museu d’Història de Catalunya facilita la comunicació i la interacció dels nens i infants amb la historia que ens acompanya des de fa temps en les nostres terres.
L'objectiu del Museu d'Història de Catalunya és el d'apropar la historia a la societat. Mitjançant les noves tecnologies de la societat, exposicions, maquetes, les seves col·leccions etc. I permeti a donar a conèixer els fet històrics i la vida quotidiana de la història de Catalunya i estimulat l'interès de la societat.El Museu t’Historia de Catalunya organitza diverses activitats dirigides a tots els nivells educatius. El programa inclou activitats per a l'Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria i Post obligatòria, tot intentant ajustar els continguts i els procediments als objectius curriculars dels diferents cicles de cada etapa.
Que ofereix per a l'educació infantil i Primària?
És per a l’ensenyament primari que el museu ofereix un ventall més ampli d’activitats, com ara: contarelles per al cicle inicial i per als cicles mitjà i superior, itineraris amb recorreguts temàtics i cronològics, tallers d’experimentació i descoberta i activitats de coneixement directe del passat a partir d’històries viscudes.
Totes les activitats tenen com a objectiu final introduir els alumnes de primària en els conceptes bàsics de la història Enguany hi ha un nou itinerari, Bruixes, pirates i corsaris per als alumnes del cicle superior. La Polsina et vol conèixer
La Polsina ja fa molts anys que viu al museu i hi té molts records. La societat ha canviat molt al llarg del temps i els nostres costums també. En aquesta visita la Polsina i els nens parlen de les seves famílies i dels canvis i l’evolució del transport, dels mitjans de comunicació, dels hàbits alimentaris... I finalment la Polsina troba el seu millor amic: en Forquilla. Bruixes, pirates i corsaris
L'època moderna la formen decennis de bandolerisme, supersticions i bruixeria, de pirates i corsaris. També és l'enfrontament entre la monarquia hispànica i les institucions catalanes que donarà lloc a dues guerres: la guerra dels Segadors i la guerra de Successió, que acabarà amb l'abolició de l'estat català. Enmig de tots aquests conflictes, la vida al camp es caracteritza per la construcció de grans masies i de fargues. Així doncs, el Museu d’Història de Catalunya facilita la comunicació i la interacció dels nens i infants amb la historia que ens acompanya des de fa temps en les nostres terres.
dimecres, 11 de novembre del 2009
DIARI SEMANARI cinquena intervenció
Aquesta setmana a el setmanari el dimecres passat vam realitzar un anàlisi de les diferents revistes que podem trobar avui en dia sobre l’educació. Aquest anàlisi el vam dur a terme a l’hora del seminari entre els companys, formant grups i cada grup amb una revista que analitza. ( A l’etiqueta del setmanari hi he ficat l’anàlisi de la revista)
El divendres les nostres companyes, desprès de l’exposició ens van presentar els temes a debatre a classe, el primer tractava de si la Generalitat hauria de subvencionar per complet l’ús d’ordinadors a les aules. Mentre que el segon tema parlava de l’ús del facebook com una eina de suport per als estudiants. Personalment crec que l’ús d’ordinadors a les aules es bo, però crec que no podem opinar envers les subvencions que dona la generalitat a l’hora de subvencionar els ordenadors ja que ens falta informació, i per tant podríem donar una opinió errònia. Pel que fa al segon tema, jo hi estic encontra ja que suposaria més feina pel professor en les seves hores lliures i normalment ja té unes hores destinades a això, apart crec que l’idea de penjar els apunts a Internet es una idea errònia ja que el que faria es que els alumnes deixessin de interessar-se per l’assignatura i perdrien la motivació.
El divendres les nostres companyes, desprès de l’exposició ens van presentar els temes a debatre a classe, el primer tractava de si la Generalitat hauria de subvencionar per complet l’ús d’ordinadors a les aules. Mentre que el segon tema parlava de l’ús del facebook com una eina de suport per als estudiants. Personalment crec que l’ús d’ordinadors a les aules es bo, però crec que no podem opinar envers les subvencions que dona la generalitat a l’hora de subvencionar els ordenadors ja que ens falta informació, i per tant podríem donar una opinió errònia. Pel que fa al segon tema, jo hi estic encontra ja que suposaria més feina pel professor en les seves hores lliures i normalment ja té unes hores destinades a això, apart crec que l’idea de penjar els apunts a Internet es una idea errònia ja que el que faria es que els alumnes deixessin de interessar-se per l’assignatura i perdrien la motivació.
DIARI DEL SEMANARI quarta intervenció
Aquesta setmana el dimecres vam parlar sobre la nostra idea de professor, sincerament cadascú a de tindre un diari de professor però personalment crec que el professor ideal ha de tindre tres característiques bàsiques: ser motivador, just i respectuós per als alumnes.
El divendres a l’hora del debat les nostres companyes de classe ens van exposar diversos articles relacionats am l’educació que havien sortit durant la setmana, i es van centrar amb el tema que tractava de la “motxilla viatgera” que consisteix en deixar un motxilla plena de llibres i d’aquesta manera fomentar la lectura entre els infants. Personalment crec que es una idea molt bona per ha fonamentar la lectura entre els infants, ja que així comencen a llegir més aviat i els hi serà més fàcil aconseguir l’àvit de la lectura.
Finalment, vam posar en comú les idees estretes més rellevants del llibre va de mestres el qual vam entregar el mateix dia.
El divendres a l’hora del debat les nostres companyes de classe ens van exposar diversos articles relacionats am l’educació que havien sortit durant la setmana, i es van centrar amb el tema que tractava de la “motxilla viatgera” que consisteix en deixar un motxilla plena de llibres i d’aquesta manera fomentar la lectura entre els infants. Personalment crec que es una idea molt bona per ha fonamentar la lectura entre els infants, ja que així comencen a llegir més aviat i els hi serà més fàcil aconseguir l’àvit de la lectura.
Finalment, vam posar en comú les idees estretes més rellevants del llibre va de mestres el qual vam entregar el mateix dia.
DIARI SEMINARI segona intervenció
Aquesta setmana ha sigut una setmana en que el tutor de seminari ens ha entrevistat personalment. Personalment crec que han sigut unes entrevistes curioses i positives ja que faciliten la comunicació entre professor i alumne. I ens serveix per poder-nos conèixer millor.
DIARI DEL SEMANARI Primera intervenció
El primer dia de seminari del curs acadèmic, vam parlar de dos temes, l’un feia referència a
l’ introducció dels ordinadors en les aules i l’altre parlava de l’autoritat dels professors en l’aula.
El tema que va tindre més concurrència i es va debatre més a classe va ser el de la introducció dels ordinadors a les aules dels nens de cinquè de primària, ja que potser va ser el tema amb el que vam aprofundir més al ser de l’actualitat del moment. Crec que l’ introducció dels ordinadors a classe és positiu, tot i que s’hauria de tindre un cert control envers l’ús d’aquests, ja que no s’ha de perdre l’hàbit de escriure a ma, de relacionar i de raonar, la manera més optima per plasmar les nostres idees en un full.
Tot i la meva argumentació crec que necessitaria més informació envers aquest tema, ja que, per exemple em venen dubtes a l’hora de pensar en la manera de com tots els nens tindran un ordinador si moltes famílies no se’ls podem permetre, o si hi hauran subvencions, etc ...
l’ introducció dels ordinadors en les aules i l’altre parlava de l’autoritat dels professors en l’aula.
El tema que va tindre més concurrència i es va debatre més a classe va ser el de la introducció dels ordinadors a les aules dels nens de cinquè de primària, ja que potser va ser el tema amb el que vam aprofundir més al ser de l’actualitat del moment. Crec que l’ introducció dels ordinadors a classe és positiu, tot i que s’hauria de tindre un cert control envers l’ús d’aquests, ja que no s’ha de perdre l’hàbit de escriure a ma, de relacionar i de raonar, la manera més optima per plasmar les nostres idees en un full.
Tot i la meva argumentació crec que necessitaria més informació envers aquest tema, ja que, per exemple em venen dubtes a l’hora de pensar en la manera de com tots els nens tindran un ordinador si moltes famílies no se’ls podem permetre, o si hi hauran subvencions, etc ...
COED 6,11,09
La setmana passada a coed, vam observar en la practica la manera més idònia de com expressar-se bé en públic.
Així doncs, el dilluns vam veure com jo i els meus companys fèiem l’exposició del qui ets tu davant de tota la classe. En la qual s’ havia de descriure un company de la classe, el qual havíem d’haver elegit anteriorment.
Finalment, el divendres vam observar com els nostres companys de classe recitaven diversos poemes, contes i llegendes. La qual cosa no ha de ser gens fàcil, ja que els nervis sempre et poden traicionar tot i que tinguis ven preparada la exposició que recitaràs hi ha més si s’ha de recitar de memòria. Al final de la classe vam veure el bloc d’un company de classe, aquest exercici ens va servir per veure com hauríem de tindre el bloc i ens va servir de guia.
Reflexió
Tant una activitat com l’altra les vaig trobar molt encertades, ja que aquest tipus d’activitats ens ajudaran a expressar-nos hi ha transmetre millor els coneixements als nostres futurs alumnes. L’activitat de dilluns em va permetre conèixer millor els meus companys
( especialment l’Edu). Pel que fa a l’activitat de divendres, vaig observar el difícil que es posar-se davant de tota la classe i recitar un poema que tinguis preparat, ja que sempre cors el risc de que et pugui passar a tu. Cal esmentar que els companys se’n van sortir força bé, ja que la classe es va fer entretinguda al parlar cadascú de temes/exposicions diferents.
Aprofundiment
Aquest exercicis ens ajuden a fer ús de la nostra memòria, conjuntament amb la lectura compartida de llibres que tractin del tema de l’expressió oral. com per exemple com parlar bé en públic. Ja que ens facilitarà la feina, i ens ajudarà a aconseguir una millor expressió oral per el nostre futur com a mestres.
Així doncs, el dilluns vam veure com jo i els meus companys fèiem l’exposició del qui ets tu davant de tota la classe. En la qual s’ havia de descriure un company de la classe, el qual havíem d’haver elegit anteriorment.
Finalment, el divendres vam observar com els nostres companys de classe recitaven diversos poemes, contes i llegendes. La qual cosa no ha de ser gens fàcil, ja que els nervis sempre et poden traicionar tot i que tinguis ven preparada la exposició que recitaràs hi ha més si s’ha de recitar de memòria. Al final de la classe vam veure el bloc d’un company de classe, aquest exercici ens va servir per veure com hauríem de tindre el bloc i ens va servir de guia.
Reflexió
Tant una activitat com l’altra les vaig trobar molt encertades, ja que aquest tipus d’activitats ens ajudaran a expressar-nos hi ha transmetre millor els coneixements als nostres futurs alumnes. L’activitat de dilluns em va permetre conèixer millor els meus companys
( especialment l’Edu). Pel que fa a l’activitat de divendres, vaig observar el difícil que es posar-se davant de tota la classe i recitar un poema que tinguis preparat, ja que sempre cors el risc de que et pugui passar a tu. Cal esmentar que els companys se’n van sortir força bé, ja que la classe es va fer entretinguda al parlar cadascú de temes/exposicions diferents.
Aprofundiment
Aquest exercicis ens ajuden a fer ús de la nostra memòria, conjuntament amb la lectura compartida de llibres que tractin del tema de l’expressió oral. com per exemple com parlar bé en públic. Ja que ens facilitarà la feina, i ens ajudarà a aconseguir una millor expressió oral per el nostre futur com a mestres.
dilluns, 9 de novembre del 2009
divendres, 6 de novembre del 2009
Revistes
PERSPECTIVA ESCOLAR
El dimecres passat vam realitzar un anàlisi de les diferents revistes que podem trobar avui en dia sobre l’educació. Aquest anàlisi el vam dur a terme a l’hora del seminari entre els companys, formant grups i cada grup amb una revista que analitza.
La revista que elegit es la Perspectiva escolar
El títol de la revista que he elegit es Perspectiva escolar, la qual consta d'un subtítol “ Les llengües de l'escola” que dona a entreveure un dels temes a tractar en la revista i que ens serà de gran interès.
La periodicitat d'aquesta revista és mensual, es a dir, surt cada més i la podem trobar en biblioteques o escoles ja que estan dirigides als mestres. El preu de la revista es de 6,90 euros.
La primera vegada que va ser publicada la revista va ser l’any 1975.
Els principals col•laboradors de la revista són Antoni foc, Aurora Reyes, Josep Callís, Antoni Domènech, Dolors Freixenet, Quim Lòzano, Elena Noguera, Joan Pagès, Vicent Pallarès, tots encarregats del consell de redacció
Els editors són Tronem-hi, que no ha estat res!
La revista està dividida en tres seccions, primer trobem l’escola, seguidament l’apartat de novetats i finalment trobem la cartellera.
Perspectiva escolar consta de 47 pàgines i es dirigeix als mestres.
La revista està distribuïda per l’associació de Mestres Rosa Sensat.
Les imatges de la Revista estan en blan i negre tal com podem observar al llarg de la lectura i anàlisi de la revista.
Altres revistes que hem analitzat a classe són:
. Barcelona educaió
.Escola catalana
.Estris
.Guix
.Infància
.Religió y escuela
.Suports
El dimecres passat vam realitzar un anàlisi de les diferents revistes que podem trobar avui en dia sobre l’educació. Aquest anàlisi el vam dur a terme a l’hora del seminari entre els companys, formant grups i cada grup amb una revista que analitza.
La revista que elegit es la Perspectiva escolar
El títol de la revista que he elegit es Perspectiva escolar, la qual consta d'un subtítol “ Les llengües de l'escola” que dona a entreveure un dels temes a tractar en la revista i que ens serà de gran interès.
La periodicitat d'aquesta revista és mensual, es a dir, surt cada més i la podem trobar en biblioteques o escoles ja que estan dirigides als mestres. El preu de la revista es de 6,90 euros.
La primera vegada que va ser publicada la revista va ser l’any 1975.
Els principals col•laboradors de la revista són Antoni foc, Aurora Reyes, Josep Callís, Antoni Domènech, Dolors Freixenet, Quim Lòzano, Elena Noguera, Joan Pagès, Vicent Pallarès, tots encarregats del consell de redacció
Els editors són Tronem-hi, que no ha estat res!
La revista està dividida en tres seccions, primer trobem l’escola, seguidament l’apartat de novetats i finalment trobem la cartellera.
Perspectiva escolar consta de 47 pàgines i es dirigeix als mestres.
La revista està distribuïda per l’associació de Mestres Rosa Sensat.
Les imatges de la Revista estan en blan i negre tal com podem observar al llarg de la lectura i anàlisi de la revista.
Altres revistes que hem analitzat a classe són:
. Barcelona educaió
.Escola catalana
.Estris
.Guix
.Infància
.Religió y escuela
.Suports
diumenge, 1 de novembre del 2009
Llengüatge
La classe de divendres passat va començar amb la lectura d’una poesia per part del company David Cortés. Seguidament vam lliurar el treball: Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
A continuació la Lluïsa ens va resoldre el dubte sorgit en una sessió anterior, i d’aquesta manera ens va explicar la diferència entre rondalla i conte. Així dons definim conte com una narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc. I definim rondalla com una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Totes dos tenen el principal objectiu d’entretenir.
A continuació vam llegir l’article d’albert om, “ Coses meves” el qual tenia un to humorístic ja que parlava de llegendes urbanes falses sobre el bullich. Finalment vam realitzar la lectura del text de Jesús Tusón : Lingüística, es tractava de fer una lectura individual seleccionant les idees més importants..
Reflexió:
Havent llegit el text de Jesús Tusón, ens podem adonar compte de l’importancia que tenen les llengües i el llenguatge. El llenguatge es relaciona amb l’organització de l’entorn, la memòria i l’auto expressió el llenguatge ajuda a la formació de la persona i al seu desenvolupament. Així doncs aquesta sessió m’ha servit per saber més sobre la llengua en general, gracies a al dossier que ens va donar. Ja que ens explica les diferents maneres de fer la definició sobre la llengua. I haver entès la diferencia que hi havia entre una rondalla i un conte, ja que sovint la gent les confon.
A continuació la Lluïsa ens va resoldre el dubte sorgit en una sessió anterior, i d’aquesta manera ens va explicar la diferència entre rondalla i conte. Així dons definim conte com una narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc. I definim rondalla com una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Totes dos tenen el principal objectiu d’entretenir.
A continuació vam llegir l’article d’albert om, “ Coses meves” el qual tenia un to humorístic ja que parlava de llegendes urbanes falses sobre el bullich. Finalment vam realitzar la lectura del text de Jesús Tusón : Lingüística, es tractava de fer una lectura individual seleccionant les idees més importants..
Reflexió:
Havent llegit el text de Jesús Tusón, ens podem adonar compte de l’importancia que tenen les llengües i el llenguatge. El llenguatge es relaciona amb l’organització de l’entorn, la memòria i l’auto expressió el llenguatge ajuda a la formació de la persona i al seu desenvolupament. Així doncs aquesta sessió m’ha servit per saber més sobre la llengua en general, gracies a al dossier que ens va donar. Ja que ens explica les diferents maneres de fer la definició sobre la llengua. I haver entès la diferencia que hi havia entre una rondalla i un conte, ja que sovint la gent les confon.
dissabte, 31 d’octubre del 2009
Com penjar música al blog?
Com penjar música al blog?
Primer de tot s’ha de anar a la web www.mixpod.com un cop i anem és fa un comte propi i després et pots crear la teva llista de música, vas a My Playlist i crear nova llista. Quan crees la nova llista personalitzes el reproductor buscant les cançons en un cercador que té la mateixa web que és troba a dalt de tot i després posaràs la música al reproductor.
Un cop has elegit la teva música i cançons podràs configurar el teu Mixpood i sortirà un codi HTML i et dirà quina configuració elegiràs ( Blogger ).
Després aneu a Blogger afegiu un codi de HTML ho deses i ja tindràs el teu reproductor a la web.
Primer de tot s’ha de anar a la web www.mixpod.com un cop i anem és fa un comte propi i després et pots crear la teva llista de música, vas a My Playlist i crear nova llista. Quan crees la nova llista personalitzes el reproductor buscant les cançons en un cercador que té la mateixa web que és troba a dalt de tot i després posaràs la música al reproductor.
Un cop has elegit la teva música i cançons podràs configurar el teu Mixpood i sortirà un codi HTML i et dirà quina configuració elegiràs ( Blogger ).
Després aneu a Blogger afegiu un codi de HTML ho deses i ja tindràs el teu reproductor a la web.
Descripció
Aquest noi és l’Edu. El vaig conèixer durant els primers dies a la Universitat, en els quals ningú es coneixia, de seguida vam formar un grup am la resta d'amics per tal de realitzar els treballs de la universitat.
És un noi responsable i té les idees molt clares tal com demostra cada dia quant va a treballar per tal de fer front a les a les seves pròpies despeses. Aquest fet significa que a de fer un doble esforç per tal de compaginar el treball amb els estudis la qual cosa demostra el seu interès a l’hora d’estudiar i de fer una cosa que li agrada. Té una personalitat oberta, i fàcil de compaginar amb la resta de la gent tot i que és una mica tímid.
Durant els caps de setmana juga a fútbol, que és una afició que practica desde que es petit. És fill únic i li encanta la platja i el sol.
Físicament és un noi ven plantat! Pràctica esport, com podeu veure a la fotografia desde ven petit, amb els cabells castanys, ulls blau cel, prim i medeix un metre vuitanta etc..
Ell és l’Edu, company de classe i amic.
dimecres, 28 d’octubre del 2009
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Anàlisis d'anunci
· 1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)·
En aquest video podem veure les diferents reaccions que hi poden haver davant d'una cituació que pot supossar un canvi en la teva vida. al començament no se sap de que va però a mesura de que avança l'historia es pot veure l'evolució de les diferents situacions i reaccions en que es troben tant el protagonista com el director de l'oficina. l'acció comença enpic el protagonista es veu la cocacola i pot treure tots els seus sentiments.
2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.·
L'acció succeix en una oficina de treball al principi i pasa cap a diferents llocs a mesura de que evoluciona l'acció com per exemple al carrer o al purgatori etc. Els colors també van variant segons l'escena al principi que es veu una escena encoratjador hi han la presencia de la ganma calida encavi en la segona predomina la ganma freda per que es tracta d'una escena tenebrosa i finalment en l'última escena . Hi ham el ritme succeix el mateix ja que canvia segons l'escena en que es trovi.
3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten·
Primer personatge: es caracteritza per ser encoratjador i veure en bons ulls el futur tot i l'entrebanc que s'acaba d trovar.
Segon personatge: es caracteritza per ser un personatge rencoriós i vengatiu.
Tercer personatge: es caracteritza per ser un personatge que busca la venjança per lo que li ha fet el seu gefe.
4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...·
Amb cocacola tots els moments són bons.
5. Valoració personal de l'anunci
És un anunci que ma sorprés perquè mostra els diferents punts de vista i reaccions sobre una situació concreta.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Reflexió classe
L’activitat realitzada a classe el divendres passat, va concistir en veure un vídeo de la final de la lliga de debats entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. El tema que es tractava era el sistema d'habitatge de lasocietat actual, la UB feia els arguments a favor mentre que la UPF es posicionava en contra de l’habitatge.
Reflexió:
Pel que fa al debat que s'ha de realitzar a classe dintre d'unes setmanes, ha estat una activitat idonia ja que contribuirà a tenir clar tans aspectes d’estructura dels debats com aspectes formals, en aquest apartat és important la pronúncia clara i correcta, la velocitat, les pauses, entre d’altres. Pel que fa a l’estructura s’ha de tenir clar quins són els torns dels que disposen els dos equips i quin és el temps que tenen per fer les seves argumentacions.
Aprofundiment:
Aquesta informació l'he extreta de la web: http://www.vives.org/lligadedebat/, en la qual podem trobar l'informació sobre el funcionament de la Lliga del Debat Universitari.
Què és la Lliga de Debat Universitari?
Una competició en la qual, durant quatre dies, diferents equips d'estudiants universitaris dels paisos catalans debaten sobre un tema polèmic i d'actualitat.
Els equips han d'estar formats per un màxim de 5 persones –dos oradors, dos documentalistes, i un reserva– a més d'un capità.
Com es desenvolupa la Lliga?
Un mes abans del començament es fa públic el tema del debat. Els equips no coneixen quina posició han de defensar, si a favor o en contra, fins a uns minuts abans de començar cada enfrontament, moment en que un equip de jutges decideix quina argumentació s'ha realitzat amb el màxim rigor i de la forma més convincent possible.
Bases, reglament, manual de participació i sistema de competició
Reflexió:
Pel que fa al debat que s'ha de realitzar a classe dintre d'unes setmanes, ha estat una activitat idonia ja que contribuirà a tenir clar tans aspectes d’estructura dels debats com aspectes formals, en aquest apartat és important la pronúncia clara i correcta, la velocitat, les pauses, entre d’altres. Pel que fa a l’estructura s’ha de tenir clar quins són els torns dels que disposen els dos equips i quin és el temps que tenen per fer les seves argumentacions.
Aprofundiment:
Aquesta informació l'he extreta de la web: http://www.vives.org/lligadedebat/, en la qual podem trobar l'informació sobre el funcionament de la Lliga del Debat Universitari.
Què és la Lliga de Debat Universitari?
Una competició en la qual, durant quatre dies, diferents equips d'estudiants universitaris dels paisos catalans debaten sobre un tema polèmic i d'actualitat.
Els equips han d'estar formats per un màxim de 5 persones –dos oradors, dos documentalistes, i un reserva– a més d'un capità.
Com es desenvolupa la Lliga?
Un mes abans del començament es fa públic el tema del debat. Els equips no coneixen quina posició han de defensar, si a favor o en contra, fins a uns minuts abans de començar cada enfrontament, moment en que un equip de jutges decideix quina argumentació s'ha realitzat amb el màxim rigor i de la forma més convincent possible.
Bases, reglament, manual de participació i sistema de competició
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Un record, un professor
Un dels meus millors mestres tot i que sembla estrany, el vaig trobar en l'época que jo cursava primaria. Aquesta época la recordo amb gran entusiasme ja que solament me'n queden bons records. D'aquest mestre me'n recordo perquè a l'hora d'explicar-nos les coses enlloc de fens-les estudiar solament, primer ens feia una serie d'activitats relacionades amb el tema com per exemple: a l'hora de explicar com eren o es formaven els volcans ens en feie fer un per grups i aixo ens facilitava la feina a l'hora de entendre la seva estructuracio i funcionament.
Tot i això si per algo me n'anrecordo d'aquest mestre, era per la técnica que utilitzava a l'hora d'aplicar l'autoritat, ja que, enlloc de cridar i castigar a tots els alumnes quan no callaven ell el que feia era sentar-se i callar i veies com els alumnes anaven callant fins que es produia un silenci absolut. Cosa que ere difícil de trovar en la meva escola ja que podriam dir que la majoria dels professors només feiem que cridar i cridar!!!
Finalement, arribo a la conclusió de que aquest professor reunia unes qualitats bàsiques que haurien de tindre tots els professors.
Tot i això si per algo me n'anrecordo d'aquest mestre, era per la técnica que utilitzava a l'hora d'aplicar l'autoritat, ja que, enlloc de cridar i castigar a tots els alumnes quan no callaven ell el que feia era sentar-se i callar i veies com els alumnes anaven callant fins que es produia un silenci absolut. Cosa que ere difícil de trovar en la meva escola ja que podriam dir que la majoria dels professors només feiem que cridar i cridar!!!
Finalement, arribo a la conclusió de que aquest professor reunia unes qualitats bàsiques que haurien de tindre tots els professors.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
DIARI SEMINARI tercera intervenció
Al llarg d'aquesta setmana em parlat de les diferents experiències viscudes per els alumnes al llarg de la seva vida. Trovo que és una activitat interessant ja que ens permet més coneixer-nos entre nosaltres.
Més tard vam expossar els articles de les companyes, les quals van posar damunt la taula el debat del nou horari de les clases escolars. Hi van haver gent que hi va estar a favor i altres encontra jo personalment crec k no és la maenra més idiona d'avançar en el curs escolar ja que els alumnes trovarien massa tallat el seu curs escolar!!. Tot i això estic d'acord am els que diuen no es pot dir res fins que es tinguin els primers resultats educatius a la resta d'espanya en que no es pot dir res del nou model !
Finalment vam posar en comú l'article Aprendiendo a Aprendar el qual va provocar que sobrisin diverses camins als debats.
Més tard vam expossar els articles de les companyes, les quals van posar damunt la taula el debat del nou horari de les clases escolars. Hi van haver gent que hi va estar a favor i altres encontra jo personalment crec k no és la maenra més idiona d'avançar en el curs escolar ja que els alumnes trovarien massa tallat el seu curs escolar!!. Tot i això estic d'acord am els que diuen no es pot dir res fins que es tinguin els primers resultats educatius a la resta d'espanya en que no es pot dir res del nou model !
Finalment vam posar en comú l'article Aprendiendo a Aprendar el qual va provocar que sobrisin diverses camins als debats.
Reflexió COED
El divendres passat va ser l'últim dia de classe de COED. Durant les dues hores de classe vam realitzar varies activitats. Primerament vam continuar agafant apunts sobre les característiques del llenguatge tant a nivell oral com a nivell escrit. Després vam possar en comú diverses rondalles populars i llengendes entre els companys de clase.
Reflexió:
En aquesta clase he pogut observar de la importancia que té per a nosaltres la parla adequada del català ja que son un mirall per els alumnes ja que reflexaran i reproduiran el vocabulari i exprecions linguístiques que nosaltres utilitzem davant d'ells.
Ampliació:
Per ampliar més aquest tema penjaré una llegenda típica de la meva terra “els pirineus”:
Diu que , segles enrere, en el temps en què els moros s'havien aposentat al nord de
Catalunya, hi havia un cadí moro que era molt i molt ric. Però com que vivia fent de senyor
de la comarca, i als catalans d' aquella terra no els agradava tenir un cabdill moro, van
enviar un missatge als nobles de les comarques veïnes, demanant-los que els ajudessin a
alliberar-se del cadí.
Els nobles veïns, en rebre el missatge, van organitzar un gran exèrcit i van presentar
presentar batalla a les tropes del cadí.La lluita va ser molt i molt forta i va durar molts
dies.Ara guanyaven el catalans, ara guanyaven els moros, però la victòria no s'acabava de
decidir per cap dels bàndols.
Fins que un dia, les tropes catalanes van començar a guanyar terreny als moros, i tothom
es va adonar que la victòria seria de l'exèrcit català.En veure això el cadí es va dir:
- Les meves tropes estan a punt de ser derrotades. Val més que fugi i salvi el meu tresor
abans no caigui en mans dels cristians.
Dit i fet.Com que tenia molts cofres plens de joies i monedes i pesaven molt, va haver de
fer una rècula de mules aconduïda pels seus servidors més fidels.I van sortir de nit del
castell moro, procurant no ser vistos per ningú.Però va resultar que no podien seguir cap
camí perquè les tropes cristianes els vigilaven tots i els haguessin empresonat
Només podien escapar per un lloc i era fugir pel dret. I anant pel dret, van arribar al peu
d'una gran serralada de muntanyes molt dretes, que era l'últim obstacle de la seva
fugida.
- Si podem travessar aquesta serralada, podrem considerar-nos salvats- va dir el cadí.
I van començar a pujar per la falda de la serra. Però com més pujaven més difícil s'anava
fent el camí.
I va arribar un punt en què amb prou feines podien passar les persones, però que no
deixava passar les mules de cap de les maneres.
- Què fem, cadí? - li van demanar els servidors- Les mules no poden continuar i els
cristians ens vénen al darrera...
Efectivament , allà al lluny, al pla, es veien les tropes catalanes que ja s'havien adonat de
la fugida del cabdill moro i anaven al seu darrera.
El cabdill moro va haver de triar: o deixar el tresor o deixar-se agafar pels catalans. No
s'ho va pensar gaire:
- Descarregueu el tresor i enterreu-lo ben enterrat. I deixeu lliures les mules, que
s'escampin per la serra i així enganyarem els cristians. Nosaltres continuarem la fugida
sols i, quan hauran passat uns dies i els cristians se n'hauran anat d'aquí, tornarem a
recollir el tresor.
I així ho van fer. Van amagar els cofres sota les roques, van deixar lliures les mules i , en
acabat, se'n van anar muntanya amunt i van poder fugir.
Els Cristians es van entretenir perseguint les mules buides. Quan es van adonar de
l'engany, qui sap on eren els moros, ja! Els van estar buscant dies i dies, però no en van
trobar ni el rastre. I a la fi, cansats de buscar inútilment, se'n van tornar cadascú a casa
seva. Si més no, havien alliberat la comarca del cabdill moro.
Fou llavors quan el cadi i els seus servidors, que s'havien amagat en un bosc molt espès que hi havia a l'altra
banda de la serra, van tornar a cercar el tresor amagat. Però heus aquí que ningú no va ser capaç de recordar on l'havien enterrat exactament, ja que tots els llocs de la serra s'assemblaven. Van resseguir les muntanyes de dalt a baix durant molts dies, però no van trobar ni una sola peça d'or. No hi va haver res a fer: la serra s'havia quedat el tresor per ella, i els moros se'n van haver d'anar amb les mans buides.
I des de llavors aquella serra es diu Serra del Cadí. I diu que encara guarda, ben amagat entre les seves roques, un tresor fabulós que mai ningú no ha pogut trobar...
Reflexió:
En aquesta clase he pogut observar de la importancia que té per a nosaltres la parla adequada del català ja que son un mirall per els alumnes ja que reflexaran i reproduiran el vocabulari i exprecions linguístiques que nosaltres utilitzem davant d'ells.
Ampliació:
Per ampliar més aquest tema penjaré una llegenda típica de la meva terra “els pirineus”:
Diu que , segles enrere, en el temps en què els moros s'havien aposentat al nord de
Catalunya, hi havia un cadí moro que era molt i molt ric. Però com que vivia fent de senyor
de la comarca, i als catalans d' aquella terra no els agradava tenir un cabdill moro, van
enviar un missatge als nobles de les comarques veïnes, demanant-los que els ajudessin a
alliberar-se del cadí.
Els nobles veïns, en rebre el missatge, van organitzar un gran exèrcit i van presentar
presentar batalla a les tropes del cadí.La lluita va ser molt i molt forta i va durar molts
dies.Ara guanyaven el catalans, ara guanyaven els moros, però la victòria no s'acabava de
decidir per cap dels bàndols.
Fins que un dia, les tropes catalanes van començar a guanyar terreny als moros, i tothom
es va adonar que la victòria seria de l'exèrcit català.En veure això el cadí es va dir:
- Les meves tropes estan a punt de ser derrotades. Val més que fugi i salvi el meu tresor
abans no caigui en mans dels cristians.
Dit i fet.Com que tenia molts cofres plens de joies i monedes i pesaven molt, va haver de
fer una rècula de mules aconduïda pels seus servidors més fidels.I van sortir de nit del
castell moro, procurant no ser vistos per ningú.Però va resultar que no podien seguir cap
camí perquè les tropes cristianes els vigilaven tots i els haguessin empresonat
Només podien escapar per un lloc i era fugir pel dret. I anant pel dret, van arribar al peu
d'una gran serralada de muntanyes molt dretes, que era l'últim obstacle de la seva
fugida.
- Si podem travessar aquesta serralada, podrem considerar-nos salvats- va dir el cadí.
I van començar a pujar per la falda de la serra. Però com més pujaven més difícil s'anava
fent el camí.
I va arribar un punt en què amb prou feines podien passar les persones, però que no
deixava passar les mules de cap de les maneres.
- Què fem, cadí? - li van demanar els servidors- Les mules no poden continuar i els
cristians ens vénen al darrera...
Efectivament , allà al lluny, al pla, es veien les tropes catalanes que ja s'havien adonat de
la fugida del cabdill moro i anaven al seu darrera.
El cabdill moro va haver de triar: o deixar el tresor o deixar-se agafar pels catalans. No
s'ho va pensar gaire:
- Descarregueu el tresor i enterreu-lo ben enterrat. I deixeu lliures les mules, que
s'escampin per la serra i així enganyarem els cristians. Nosaltres continuarem la fugida
sols i, quan hauran passat uns dies i els cristians se n'hauran anat d'aquí, tornarem a
recollir el tresor.
I així ho van fer. Van amagar els cofres sota les roques, van deixar lliures les mules i , en
acabat, se'n van anar muntanya amunt i van poder fugir.
Els Cristians es van entretenir perseguint les mules buides. Quan es van adonar de
l'engany, qui sap on eren els moros, ja! Els van estar buscant dies i dies, però no en van
trobar ni el rastre. I a la fi, cansats de buscar inútilment, se'n van tornar cadascú a casa
seva. Si més no, havien alliberat la comarca del cabdill moro.
Fou llavors quan el cadi i els seus servidors, que s'havien amagat en un bosc molt espès que hi havia a l'altra
banda de la serra, van tornar a cercar el tresor amagat. Però heus aquí que ningú no va ser capaç de recordar on l'havien enterrat exactament, ja que tots els llocs de la serra s'assemblaven. Van resseguir les muntanyes de dalt a baix durant molts dies, però no van trobar ni una sola peça d'or. No hi va haver res a fer: la serra s'havia quedat el tresor per ella, i els moros se'n van haver d'anar amb les mans buides.
I des de llavors aquella serra es diu Serra del Cadí. I diu que encara guarda, ben amagat entre les seves roques, un tresor fabulós que mai ningú no ha pogut trobar...
dimarts, 13 d’octubre del 2009
diumenge, 11 d’octubre del 2009
UNA EXPERIÈNCIA DE L'ESCOLA
.UNA experiència de l’escola
Hi havia una vegada un nen que durant dos mesos no va poder anar a escola per que l’havien operat d’un tumor al braç i li havia quedat el braç dret immòbil. Quan va arribar el moment d’anar a escola es va plantejar moltes preguntes com per exemple: que em diran els companys? O que faré ara que no puc escriure amb la ma dreta? Entre d’altres preguntes.
Així doncs va passar el temps fins que va arribar el dia esperat, al primer moment el nen estava molt nerviós però de seguida se li van passar els nervis ja que els altres nens el van acollir am un gran somriure. Però el nen com que havia faltat tant de temps anava atraçat respecte als altres nens de la classe i s’havia de donar presa a ficar-se al nivell dels companys, per sort hi van haver uns amics que el van ajudar molt, li van passar tots els apunts i li van fer costat durant tot el curs.
Finalment el nen sen va sortir i va poder fer front a la vida amb cara i un gran somriure!!
Hi havia una vegada un nen que durant dos mesos no va poder anar a escola per que l’havien operat d’un tumor al braç i li havia quedat el braç dret immòbil. Quan va arribar el moment d’anar a escola es va plantejar moltes preguntes com per exemple: que em diran els companys? O que faré ara que no puc escriure amb la ma dreta? Entre d’altres preguntes.
Així doncs va passar el temps fins que va arribar el dia esperat, al primer moment el nen estava molt nerviós però de seguida se li van passar els nervis ja que els altres nens el van acollir am un gran somriure. Però el nen com que havia faltat tant de temps anava atraçat respecte als altres nens de la classe i s’havia de donar presa a ficar-se al nivell dels companys, per sort hi van haver uns amics que el van ajudar molt, li van passar tots els apunts i li van fer costat durant tot el curs.
Finalment el nen sen va sortir i va poder fer front a la vida amb cara i un gran somriure!!
dilluns, 5 d’octubre del 2009
COMENTARI DEL TEXT DE J.M. ESPINAS
Avui em fet un anàlisis d'un text descriptiu de Josep M. Espinas que parlava del poeta J.V. FOIX. En aquest text l'autor utilitza varis recursos descriptius com són ara: la reproducció am exactitud del fragment de la vida real (Recordaré sempre l'última visió d'en Foix, poc abans de morir, assegut a la seva butaca, amb el cos dret com sempre.),sel·lecciona trets que vol destacar(com ara que cada invitat només podia agafar un determinat nombre de cafès etc) exageracions ( era inimaginable un FOIX casolà amb bata i sabates). Finalment em arribat a la conclusió que es tracta d'una descripció de caire totalment objectiva.
PROVA AUDIO
En un manicomi i havien dos bojos planejant la seva escapada; quant era nit un li parla a l'altre i li diu que ho te tot llest i ja té l'automóbil per escaparse. L'altre mira al seu costat i veu una moto sense rodes i li pregunta:
per que volem una moto sense rodes?
per a no deixar petjades.
1
2
3
4
5
provaud.mp3 -
per que volem una moto sense rodes?
per a no deixar petjades.
1
2
3
4
5
provaud.mp3 -
dilluns, 28 de setembre del 2009
dimarts, 22 de setembre del 2009
Modificació de la imatge
Aquesta fotografia le modificat utilitzant el programa gimp2. El primer que vaig fer es ajustar la mida a 175x220. Després he anat a (imatge) i a (escalar) on he posat 175 d'amplada i 220 de llargada i ho he ampliat al 1oo%.
Per modificar la foto he utilitzat varis recursos com ara canviar el to de llum, le canviat de perfil etc.
Finalment he guardat la imatge a jpeg i per que mocupes poc, he clicat opcions abançades i he sel·leccionat guardar los datos EXIF, després he posat la qualitat fins que la imatge estigués al voltant dels 7kb. I aquest és el resultat.
Per modificar la foto he utilitzat varis recursos com ara canviar el to de llum, le canviat de perfil etc.
Finalment he guardat la imatge a jpeg i per que mocupes poc, he clicat opcions abançades i he sel·leccionat guardar los datos EXIF, després he posat la qualitat fins que la imatge estigués al voltant dels 7kb. I aquest és el resultat.
dilluns, 21 de setembre del 2009
NOVETAT
Bon dia, en dic Esteve i soc de la Seu d'urgell i actualment estudia a la universitat Ramón Llull. Avui en dia, l'ús de noves tecnologies en el món actual és una cosa constant i que cada dia va a més.
Com podem observar en el món quen's envolta l'ús de noves tecnologies es cada dia més habitual. Així doncs, podem trobar varis sistemes tecnológics com ara: els informatius destinats al servei de la comunicació (són els més utilitzats). En el meu cas i posiblement en el d'altres joves el sistema tecnológic que més utilitzo es l'internet (cal esmentar que la meva introducció en aquest món va ser bastant tard ja que jo no vaig tindre ordinador fins als 15 anys) el qual hem permet la recerca d'informació através de diferents buscadors com ara :google, yahoo, ( els quals mols de vosaltres ja coneixereu) etc tot i que al mateix temps puc comunicarme am la resta de la societat gracies a blogs com aquest mateix, fotologs el qual no acostumo a actualitzar molt sovint, messenger que és el que utilitzo més sovint. També hi han altres programes que són de gran ús com ara el gimp, pocket pc Slideshow o el audiocite ja que permeten la modificació de sons o de fotografies, fent més fàcil el treball.
Com podem observar en el món quen's envolta l'ús de noves tecnologies es cada dia més habitual. Així doncs, podem trobar varis sistemes tecnológics com ara: els informatius destinats al servei de la comunicació (són els més utilitzats). En el meu cas i posiblement en el d'altres joves el sistema tecnológic que més utilitzo es l'internet (cal esmentar que la meva introducció en aquest món va ser bastant tard ja que jo no vaig tindre ordinador fins als 15 anys) el qual hem permet la recerca d'informació através de diferents buscadors com ara :google, yahoo, ( els quals mols de vosaltres ja coneixereu) etc tot i que al mateix temps puc comunicarme am la resta de la societat gracies a blogs com aquest mateix, fotologs el qual no acostumo a actualitzar molt sovint, messenger que és el que utilitzo més sovint. També hi han altres programes que són de gran ús com ara el gimp, pocket pc Slideshow o el audiocite ja que permeten la modificació de sons o de fotografies, fent més fàcil el treball.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
