Ordinadors a les aules, una bona o una mala iniciativa?

Aquest nou curs escolar que la setmana vinent s’iniciarà promet ser radicalment diferent per a prop de 33000 alumnes. I es que la generalitat de Catalunya iniciarà aquest any un nou pla pilot que promet canviar la manera en que fins ara tots hem fet classe amb l’arribada i l’ús generalitzat dels ordinadors a les aules.

Segurament tots ja heu sentit a parlar d’aquesta iniciativa perquè ens l’han ben bombardejat i explicat a la televisió, radio i premsa, però avui vull arribar més enllà: preguntar-nos els pros i els contres d’aquest nou sistema educatiu.




Abans de res, m’agradaria explicar resumidament en que consisteix aquesta “revolució” tecnològica a les aules per als que no estan al dia del tema. La Generalitat distribuirà durant aquest curs escolar i de manera progressiva(6000 alumnes ja d’entrada, arribant als 33000 al mes de gener) ordinadors als estudiants de secundària per tal de que les classes les facin amb l’ordinador. És a dir i dit de manera molt simple, canviem els llibres per els ordinadors.




Entrant ja en els aspectes que personalment considero positius i negatius, cal dir que cada un d’aquests ordinadors costen 300€, dels quals la Generalitat n’assumirà la meitat del cost. L’altra meitat anirà a càrrec de les famílies i per tant suposa un cost extra de 150€ respecte cursos anteriors. I qui pensi que això es el que s’estalvia amb llibres no és del tot així perquè si fins ara es pagava per llibres de text a partir d’ara es pagaran llicències per utilitzar llibres digitals, amb un cost molt semblant. I precisament aquest és un dels altres problemes que tenim ara mateix, ja que molt poques editorials han apostat encara per donar el salt a la nova realitat i la oferta és escassa. Per tant, hi ha poc contingut a triar.

Desprès podem entrar ja en el tema de quin ús en faran els nanus dels ordinadors, dins i fora de les aules. És factible un món imaginari en que tots els alumnes només utilitzen l’ordinador per seguir la classe i no els serveix com a distracció? Certament, ho trobo complicat, i ho dic perquè jo també he estat alumne i sé que i com pensa un alumne de l’ESO. Per molt que l’ordinador estigui més que “xapat” i protegit per a no fer res més que seguir les classes, és molt fàcil introduir-hi algun petit joc per distreure’s o bé simplement passar les hores intentant ser el nou Bill Gates de l’informàtica. D’aquesta manera estic convençut que més d’un professor haurà d’acabar fent de policia i controlar quin ús se l’hi està donant a l’ordinador a la seva classe, cosa que segur que no és el que es pretén amb aquest nou sistema.

D’altra banda crec que no es bo canviar el bolígraf per un teclat, i encara que segur que es continuarà fent que els alumnes utilitzin les llibretes, cada cop els tindrem més acostumats a utilitzar un teclat que un boli. Ja sabem que tot està avançant cap a aquesta direcció, però també ens hem de preguntar si realment volem tenir que dedicar-nos a desxifrar escrits al més pur estil metge.




Ara bé, no tot son aspectes negatius, ni molt menys. També estic d’acord amb l’argument que es dona de que els nois estaran més motivats amb una classe donada amb eines tecnològiques que amb eines tradicionals, i si això serveix perquè a les classes estiguin més atents doncs això que haurem millorat.

I aquesta mesura no només afecta als alumnes, sinó que també repercuteix directament sobre el professorat. Aquest s’haurà de preparar i adaptar al canvi que el nou sistema suposa, però segur que farà més àgil la feina de correcció del professor i afavorirà a una millor comunicació mestre-alumne.

M’agradaria remarcar que tot ho dit en aquest article es merament una opinió personal del tema, i puc estar equivocat. Així doncs, és una bona o una mala mesura? Només a llarg plaç ho podrem saber i ara mateix tot son especulacions.