dimarts, 29 de desembre de 2009

Quin `programma utilitzem per a fer un mapa conceptual?

Ordinadors a les aules, una bona o una mala iniciativa?

Aquest nou curs escolar que la setmana vinent s’iniciarà promet ser radicalment diferent per a prop de 33000 alumnes. I es que la generalitat de Catalunya iniciarà aquest any un nou pla pilot que promet canviar la manera en que fins ara tots hem fet classe amb l’arribada i l’ús generalitzat dels ordinadors a les aules.

Segurament tots ja heu sentit a parlar d’aquesta iniciativa perquè ens l’han ben bombardejat i explicat a la televisió, radio i premsa, però avui vull arribar més enllà: preguntar-nos els pros i els contres d’aquest nou sistema educatiu.




Abans de res, m’agradaria explicar resumidament en que consisteix aquesta “revolució” tecnològica a les aules per als que no estan al dia del tema. La Generalitat distribuirà durant aquest curs escolar i de manera progressiva(6000 alumnes ja d’entrada, arribant als 33000 al mes de gener) ordinadors als estudiants de secundària per tal de que les classes les facin amb l’ordinador. És a dir i dit de manera molt simple, canviem els llibres per els ordinadors.




Entrant ja en els aspectes que personalment considero positius i negatius, cal dir que cada un d’aquests ordinadors costen 300€, dels quals la Generalitat n’assumirà la meitat del cost. L’altra meitat anirà a càrrec de les famílies i per tant suposa un cost extra de 150€ respecte cursos anteriors. I qui pensi que això es el que s’estalvia amb llibres no és del tot així perquè si fins ara es pagava per llibres de text a partir d’ara es pagaran llicències per utilitzar llibres digitals, amb un cost molt semblant. I precisament aquest és un dels altres problemes que tenim ara mateix, ja que molt poques editorials han apostat encara per donar el salt a la nova realitat i la oferta és escassa. Per tant, hi ha poc contingut a triar.

Desprès podem entrar ja en el tema de quin ús en faran els nanus dels ordinadors, dins i fora de les aules. És factible un món imaginari en que tots els alumnes només utilitzen l’ordinador per seguir la classe i no els serveix com a distracció? Certament, ho trobo complicat, i ho dic perquè jo també he estat alumne i sé que i com pensa un alumne de l’ESO. Per molt que l’ordinador estigui més que “xapat” i protegit per a no fer res més que seguir les classes, és molt fàcil introduir-hi algun petit joc per distreure’s o bé simplement passar les hores intentant ser el nou Bill Gates de l’informàtica. D’aquesta manera estic convençut que més d’un professor haurà d’acabar fent de policia i controlar quin ús se l’hi està donant a l’ordinador a la seva classe, cosa que segur que no és el que es pretén amb aquest nou sistema.

D’altra banda crec que no es bo canviar el bolígraf per un teclat, i encara que segur que es continuarà fent que els alumnes utilitzin les llibretes, cada cop els tindrem més acostumats a utilitzar un teclat que un boli. Ja sabem que tot està avançant cap a aquesta direcció, però també ens hem de preguntar si realment volem tenir que dedicar-nos a desxifrar escrits al més pur estil metge.




Ara bé, no tot son aspectes negatius, ni molt menys. També estic d’acord amb l’argument que es dona de que els nois estaran més motivats amb una classe donada amb eines tecnològiques que amb eines tradicionals, i si això serveix perquè a les classes estiguin més atents doncs això que haurem millorat.

I aquesta mesura no només afecta als alumnes, sinó que també repercuteix directament sobre el professorat. Aquest s’haurà de preparar i adaptar al canvi que el nou sistema suposa, però segur que farà més àgil la feina de correcció del professor i afavorirà a una millor comunicació mestre-alumne.

M’agradaria remarcar que tot ho dit en aquest article es merament una opinió personal del tema, i puc estar equivocat. Així doncs, és una bona o una mala mesura? Només a llarg plaç ho podrem saber i ara mateix tot son especulacions.

dilluns, 28 de desembre de 2009

Bon Nadal i Feliç Any Nou

Petit encís

Novena intervenció

La sessió de dimecres, com és habitual en els últims dies, la vam iniciar amb la presentació de l’actualitat educativa. La Sara i el Marc van ser els primers companys que van presentar la notícia: Les creus en les escoles italianes. Aquest va ser un tema que va crear força controvèrsia en el debat que es va realitzar a classe dies abans. Seguidament, els nostres companys Pere Mussol i Oscar Valverde van exposar la notícia: A clase hasta los 18, quieras o no.
Un cop finalitzades les exposicions, vam explicar el que havíem realitzat durant la jornada de divendres de la Setmana d'Activitats extraordinàries. Jo i la meva companya Anna LLongueras vam explicar la nostra visita al museu de Catalunya.
finalment divendres, que era la última sessió de seminari, vam començar exposant la notícia jo i el meu company Carles Costa la notícia: El canvi de l'horari escolar, la qual ja s’havia debatut anteriorment. L’altra Parella que va exposar la seva notícia va ser la Mar i la Núria, que van exposar la notícia: La educació a casa. Seguidament vam entregar l’amic invisible.

COED 21-12-2009

Descripció:
En l’última sessió de l’assignatura de COED van acabar de realitzar les exposicions del Territori d’aquells companys que encara no les havien realitzat. Els companys que realitzar les exposicions van ser
Albert Guix i Cristian Cubillo: El modernisme, Domènech i Montaner
Eva Gómez i Mònica Gutiérrez: Plats tradicionals catalans
Marta Juny i Mónica De Haro: Els dialectes del català
Irene Recio i David Cortès: Sanse '09
Reflexió:
Destacaria dues exposicions:
Primerament destacaria l’exposició de l’Eva Gómez i la Mónica Gutiérrez envers els plats tradicionals catalans, ja que m’ha atret bastant l’atenció. Al organitzar correctament la presentació davant la classe
L'altre exposició seria la de Sanse '09, ja que els companys Irenn Recio i David Cortès van utilitzar la seva pròpia experiència per explicar un propi tema.

Aprofundiment:
En aquesta ocasió m'agradaria aprofundir sobre el modernisme a Catalunya. Ja que dos companys han mencionat dos obres modernistes. L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel•lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

COED 18-12-2009

Descripció
El dilluns vam continuar amb les exposicions de territori. Aquest dia vam realitzar les exposicions de territori jo i el meu company Carles Costa que el nostre tema era la seu d’Urgell conjuntament amb els nostres companys: començant per la Sara Olmo i l’Elena Ruiz que van exposar el tema de la toponímia, seguidament l’Alba Estragué i la Elena Carmona van exposar el tema de Vilafranca del penedés, i finalment el Javier García i la natalia
El divendres va ser la penúltima classe de Comunicació Oral Escrita i Digital. Durant aquell dia es van realitzar les exposicions que encara estaven pendents. Així doncs, els nostres companys van recitar 4 recitacions i van realitzar tres exposicions sobre el qui ets tu? I finalment la Norma Augusto i l’Ariadna García que van exposar el tema de la Dansa. Per concluir la classe la professora va recitar un fragment del Poema de Nada, de josep Maria de Sagarra.

Reflexió:
De les exposicions que em van realitzar durant aquesta setmana la que em va atreure més l’atenció va ser la de la Norma Augusto i la de l’Ariadna García ja que em va semblar un tema molt interessant. Ja que, es una tradició catalana arrelada en molts indrets del nostre país.
També destacaria el debat que es va realitzar el divendres ja que va ser bastant interessant, en el que tots dos equips havien fet una preparació mil•limetrada del tema que defensaven.
Aprofundiment:
Finalment, després de acabar les exposicions m’agradaria reflexionar sobre el el to de la veu en les exposicions orals. Ja que, la veu humana té una gran importància com a vehicle de comunicació entre les persones. La veu és un dels mitjans essencials de què disposeu per a expressar-vos i, arribat el cas, per a comunicar els vostres coneixements, pensaments i sentiments.
L'educació de la veu i el domini dels mitjans d'expressió oral, aspectes que han preocupat des de sempre els actors, oradors i cantants, ofereixen interessants possibilitats per a dotar de major entitat i capacitat els nostres actes comunicatius. Amb una bona dicció i una tècnica vocal adequada una persona pot millorar considerablement l'expressió i transmetre millor d'aquesta manera tot allò que vol manifestar.