dissabte, 31 d’octubre del 2009

Com penjar música al blog?

Com penjar música al blog?
Primer de tot s’ha de anar a la web www.mixpod.com un cop i anem és fa un comte propi i després et pots crear la teva llista de música, vas a My Playlist i crear nova llista. Quan crees la nova llista personalitzes el reproductor buscant les cançons en un cercador que té la mateixa web que és troba a dalt de tot i després posaràs la música al reproductor.
Un cop has elegit la teva música i cançons podràs configurar el teu Mixpood i sortirà un codi HTML i et dirà quina configuració elegiràs ( Blogger ).

Després aneu a Blogger afegiu un codi de HTML ho deses i ja tindràs el teu reproductor a la web.

Descripció





Aquest noi és l’Edu. El vaig conèixer durant els primers dies a la Universitat, en els quals ningú es coneixia, de seguida vam formar un grup am la resta d'amics per tal de realitzar els treballs de la universitat.


És un noi responsable i té les idees molt clares tal com demostra cada dia quant va a treballar per tal de fer front a les a les seves pròpies despeses. Aquest fet significa que a de fer un doble esforç per tal de compaginar el treball amb els estudis la qual cosa demostra el seu interès a l’hora d’estudiar i de fer una cosa que li agrada. Té una personalitat oberta, i fàcil de compaginar amb la resta de la gent tot i que és una mica tímid.


Durant els caps de setmana juga a fútbol, que és una afició que practica desde que es petit. És fill únic i li encanta la platja i el sol.


Físicament és un noi ven plantat! Pràctica esport, com podeu veure a la fotografia desde ven petit, amb els cabells castanys, ulls blau cel, prim i medeix un metre vuitanta etc..
Ell és l’Edu, company de classe i amic.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Mapa conceptual

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Anàlisis d'anunci

· 1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)·

En aquest video podem veure les diferents reaccions que hi poden haver davant d'una cituació que pot supossar un canvi en la teva vida. al començament no se sap de que va però a mesura de que avança l'historia es pot veure l'evolució de les diferents situacions i reaccions en que es troben tant el protagonista com el director de l'oficina. l'acció comença enpic el protagonista es veu la cocacola i pot treure tots els seus sentiments.

2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.·

L'acció succeix en una oficina de treball al principi i pasa cap a diferents llocs a mesura de que evoluciona l'acció com per exemple al carrer o al purgatori etc. Els colors també van variant segons l'escena al principi que es veu una escena encoratjador hi han la presencia de la ganma calida encavi en la segona predomina la ganma freda per que es tracta d'una escena tenebrosa i finalment en l'última escena . Hi ham el ritme succeix el mateix ja que canvia segons l'escena en que es trovi.

3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten·

Primer personatge: es caracteritza per ser encoratjador i veure en bons ulls el futur tot i l'entrebanc que s'acaba d trovar.

Segon personatge: es caracteritza per ser un personatge rencoriós i vengatiu.

Tercer personatge: es caracteritza per ser un personatge que busca la venjança per lo que li ha fet el seu gefe.

4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...·

Amb cocacola tots els moments són bons.

5. Valoració personal de l'anunci


És un anunci que ma sorprés perquè mostra els diferents punts de vista i reaccions sobre una situació concreta.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Reflexió classe

L’activitat realitzada a classe el divendres passat, va concistir en veure un vídeo de la final de la lliga de debats entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. El tema que es tractava era el sistema d'habitatge de lasocietat actual, la UB feia els arguments a favor mentre que la UPF es posicionava en contra de l’habitatge.
Reflexió:
Pel que fa al debat que s'ha de realitzar a classe dintre d'unes setmanes, ha estat una activitat idonia ja que contribuirà a tenir clar tans aspectes d’estructura dels debats com aspectes formals, en aquest apartat és important la pronúncia clara i correcta, la velocitat, les pauses, entre d’altres. Pel que fa a l’estructura s’ha de tenir clar quins són els torns dels que disposen els dos equips i quin és el temps que tenen per fer les seves argumentacions.

Aprofundiment:
Aquesta informació l'he extreta de la web: http://www.vives.org/lligadedebat/, en la qual podem trobar l'informació sobre el funcionament de la Lliga del Debat Universitari.
Què és la Lliga de Debat Universitari?
Una competició en la qual, durant quatre dies, diferents equips d'estudiants universitaris dels paisos catalans debaten sobre un tema polèmic i d'actualitat.
Els equips han d'estar formats per un màxim de 5 persones –dos oradors, dos documentalistes, i un reserva– a més d'un capità.
Com es desenvolupa la Lliga?
Un mes abans del començament es fa públic el tema del debat. Els equips no coneixen quina posició han de defensar, si a favor o en contra, fins a uns minuts abans de començar cada enfrontament, moment en que un equip de jutges decideix quina argumentació s'ha realitzat amb el màxim rigor i de la forma més convincent possible.
Bases, reglament, manual de participació i sistema de competició

Power animat

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Un record, un professor

Un dels meus millors mestres tot i que sembla estrany, el vaig trobar en l'época que jo cursava primaria. Aquesta época la recordo amb gran entusiasme ja que solament me'n queden bons records. D'aquest mestre me'n recordo perquè a l'hora d'explicar-nos les coses enlloc de fens-les estudiar solament, primer ens feia una serie d'activitats relacionades amb el tema com per exemple: a l'hora de explicar com eren o es formaven els volcans ens en feie fer un per grups i aixo ens facilitava la feina a l'hora de entendre la seva estructuracio i funcionament.
Tot i això si per algo me n'anrecordo d'aquest mestre, era per la técnica que utilitzava a l'hora d'aplicar l'autoritat, ja que, enlloc de cridar i castigar a tots els alumnes quan no callaven ell el que feia era sentar-se i callar i veies com els alumnes anaven callant fins que es produia un silenci absolut. Cosa que ere difícil de trovar en la meva escola ja que podriam dir que la majoria dels professors només feiem que cridar i cridar!!!
Finalement, arribo a la conclusió de que aquest professor reunia unes qualitats bàsiques que haurien de tindre tots els professors.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

DIARI SEMINARI tercera intervenció

Al llarg d'aquesta setmana em parlat de les diferents experiències viscudes per els alumnes al llarg de la seva vida. Trovo que és una activitat interessant ja que ens permet més coneixer-nos entre nosaltres.
Més tard vam expossar els articles de les companyes, les quals van posar damunt la taula el debat del nou horari de les clases escolars. Hi van haver gent que hi va estar a favor i altres encontra jo personalment crec k no és la maenra més idiona d'avançar en el curs escolar ja que els alumnes trovarien massa tallat el seu curs escolar!!. Tot i això estic d'acord am els que diuen no es pot dir res fins que es tinguin els primers resultats educatius a la resta d'espanya en que no es pot dir res del nou model !
Finalment vam posar en comú l'article Aprendiendo a Aprendar el qual va provocar que sobrisin diverses camins als debats.

Cultura lliure i Programari Lliure

Reflexió COED

El divendres passat va ser l'últim dia de classe de COED. Durant les dues hores de classe vam realitzar varies activitats. Primerament vam continuar agafant apunts sobre les característiques del llenguatge tant a nivell oral com a nivell escrit. Després vam possar en comú diverses rondalles populars i llengendes entre els companys de clase.

Reflexió:

En aquesta clase he pogut observar de la importancia que té per a nosaltres la parla adequada del català ja que son un mirall per els alumnes ja que reflexaran i reproduiran el vocabulari i exprecions linguístiques que nosaltres utilitzem davant d'ells.

Ampliació:

Per ampliar més aquest tema penjaré una llegenda típica de la meva terra “els pirineus”:

Diu que , segles enrere, en el temps en què els moros s'havien aposentat al nord de
Catalunya, hi havia un cadí moro que era molt i molt ric. Però com que vivia fent de senyor
de la comarca, i als catalans d' aquella terra no els agradava tenir un cabdill moro, van
enviar un missatge als nobles de les comarques veïnes, demanant-los que els ajudessin a
alliberar-se del cadí.

Els nobles veïns, en rebre el missatge, van organitzar un gran exèrcit i van presentar
presentar batalla a les tropes del cadí.La lluita va ser molt i molt forta i va durar molts
dies.Ara guanyaven el catalans, ara guanyaven els moros, però la victòria no s'acabava de
decidir per cap dels bàndols.



Fins que un dia, les tropes catalanes van començar a guanyar terreny als moros, i tothom
es va adonar que la victòria seria de l'exèrcit català.En veure això el cadí es va dir:
- Les meves tropes estan a punt de ser derrotades. Val més que fugi i salvi el meu tresor
abans no caigui en mans dels cristians.

Dit i fet.Com que tenia molts cofres plens de joies i monedes i pesaven molt, va haver de
fer una rècula de mules aconduïda pels seus servidors més fidels.I van sortir de nit del
castell moro, procurant no ser vistos per ningú.Però va resultar que no podien seguir cap
camí perquè les tropes cristianes els vigilaven tots i els haguessin empresonat

Només podien escapar per un lloc i era fugir pel dret. I anant pel dret, van arribar al peu
d'una gran serralada de muntanyes molt dretes, que era l'últim obstacle de la seva
fugida.
- Si podem travessar aquesta serralada, podrem considerar-nos salvats- va dir el cadí.
I van començar a pujar per la falda de la serra. Però com més pujaven més difícil s'anava
fent el camí.

I va arribar un punt en què amb prou feines podien passar les persones, però que no
deixava passar les mules de cap de les maneres.
- Què fem, cadí? - li van demanar els servidors- Les mules no poden continuar i els
cristians ens vénen al darrera...
Efectivament , allà al lluny, al pla, es veien les tropes catalanes que ja s'havien adonat de
la fugida del cabdill moro i anaven al seu darrera.

El cabdill moro va haver de triar: o deixar el tresor o deixar-se agafar pels catalans. No
s'ho va pensar gaire:
- Descarregueu el tresor i enterreu-lo ben enterrat. I deixeu lliures les mules, que
s'escampin per la serra i així enganyarem els cristians. Nosaltres continuarem la fugida
sols i, quan hauran passat uns dies i els cristians se n'hauran anat d'aquí, tornarem a
recollir el tresor.

I així ho van fer. Van amagar els cofres sota les roques, van deixar lliures les mules i , en
acabat, se'n van anar muntanya amunt i van poder fugir.

Els Cristians es van entretenir perseguint les mules buides. Quan es van adonar de
l'engany, qui sap on eren els moros, ja! Els van estar buscant dies i dies, però no en van
trobar ni el rastre. I a la fi, cansats de buscar inútilment, se'n van tornar cadascú a casa
seva. Si més no, havien alliberat la comarca del cabdill moro.

Fou llavors quan el cadi i els seus servidors, que s'havien amagat en un bosc molt espès que hi havia a l'altra
banda de la serra, van tornar a cercar el tresor amagat. Però heus aquí que ningú no va ser capaç de recordar on l'havien enterrat exactament, ja que tots els llocs de la serra s'assemblaven. Van resseguir les muntanyes de dalt a baix durant molts dies, però no van trobar ni una sola peça d'or. No hi va haver res a fer: la serra s'havia quedat el tresor per ella, i els moros se'n van haver d'anar amb les mans buides.
I des de llavors aquella serra es diu Serra del Cadí. I diu que encara guarda, ben amagat entre les seves roques, un tresor fabulós que mai ningú no ha pogut trobar...

dimarts, 13 d’octubre del 2009

PRESENTACIÒ

diumenge, 11 d’octubre del 2009

UNA EXPERIÈNCIA DE L'ESCOLA

.UNA experiència de l’escola

Hi havia una vegada un nen que durant dos mesos no va poder anar a escola per que l’havien operat d’un tumor al braç i li havia quedat el braç dret immòbil. Quan va arribar el moment d’anar a escola es va plantejar moltes preguntes com per exemple: que em diran els companys? O que faré ara que no puc escriure amb la ma dreta? Entre d’altres preguntes.

Així doncs va passar el temps fins que va arribar el dia esperat, al primer moment el nen estava molt nerviós però de seguida se li van passar els nervis ja que els altres nens el van acollir am un gran somriure. Però el nen com que havia faltat tant de temps anava atraçat respecte als altres nens de la classe i s’havia de donar presa a ficar-se al nivell dels companys, per sort hi van haver uns amics que el van ajudar molt, li van passar tots els apunts i li van fer costat durant tot el curs.

Finalment el nen sen va sortir i va poder fer front a la vida amb cara i un gran somriure!!

dilluns, 5 d’octubre del 2009

COMENTARI DEL TEXT DE J.M. ESPINAS

Avui em fet un anàlisis d'un text descriptiu de Josep M. Espinas que parlava del poeta J.V. FOIX. En aquest text l'autor utilitza varis recursos descriptius com són ara: la reproducció am exactitud del fragment de la vida real (Recordaré sempre l'última visió d'en Foix, poc abans de morir, assegut a la seva butaca, amb el cos dret com sempre.),sel·lecciona trets que vol destacar(com ara que cada invitat només podia agafar un determinat nombre de cafès etc) exageracions ( era inimaginable un FOIX casolà amb bata i sabates). Finalment em arribat a la conclusió que es tracta d'una descripció de caire totalment objectiva.

PROVA AUDIO

En un manicomi i havien dos bojos planejant la seva escapada; quant era nit un li parla a l'altre i li diu que ho te tot llest i ja té l'automóbil per escaparse. L'altre mira al seu costat i veu una moto sense rodes i li pregunta:
per que volem una moto sense rodes?
per a no deixar petjades.

1
2
3
4
5

provaud.mp3 -