COED 21-12-2009

Descripció:
En l’última sessió de l’assignatura de COED van acabar de realitzar les exposicions del Territori d’aquells companys que encara no les havien realitzat. Els companys que realitzar les exposicions van ser
Albert Guix i Cristian Cubillo: El modernisme, Domènech i Montaner
Eva Gómez i Mònica Gutiérrez: Plats tradicionals catalans
Marta Juny i Mónica De Haro: Els dialectes del català
Irene Recio i David Cortès: Sanse '09
Reflexió:
Destacaria dues exposicions:
Primerament destacaria l’exposició de l’Eva Gómez i la Mónica Gutiérrez envers els plats tradicionals catalans, ja que m’ha atret bastant l’atenció. Al organitzar correctament la presentació davant la classe
L'altre exposició seria la de Sanse '09, ja que els companys Irenn Recio i David Cortès van utilitzar la seva pròpia experiència per explicar un propi tema.

Aprofundiment:
En aquesta ocasió m'agradaria aprofundir sobre el modernisme a Catalunya. Ja que dos companys han mencionat dos obres modernistes. L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel•lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

COED 18-12-2009

Descripció
El dilluns vam continuar amb les exposicions de territori. Aquest dia vam realitzar les exposicions de territori jo i el meu company Carles Costa que el nostre tema era la seu d’Urgell conjuntament amb els nostres companys: començant per la Sara Olmo i l’Elena Ruiz que van exposar el tema de la toponímia, seguidament l’Alba Estragué i la Elena Carmona van exposar el tema de Vilafranca del penedés, i finalment el Javier García i la natalia
El divendres va ser la penúltima classe de Comunicació Oral Escrita i Digital. Durant aquell dia es van realitzar les exposicions que encara estaven pendents. Així doncs, els nostres companys van recitar 4 recitacions i van realitzar tres exposicions sobre el qui ets tu? I finalment la Norma Augusto i l’Ariadna García que van exposar el tema de la Dansa. Per concluir la classe la professora va recitar un fragment del Poema de Nada, de josep Maria de Sagarra.

Reflexió:
De les exposicions que em van realitzar durant aquesta setmana la que em va atreure més l’atenció va ser la de la Norma Augusto i la de l’Ariadna García ja que em va semblar un tema molt interessant. Ja que, es una tradició catalana arrelada en molts indrets del nostre país.
També destacaria el debat que es va realitzar el divendres ja que va ser bastant interessant, en el que tots dos equips havien fet una preparació mil•limetrada del tema que defensaven.
Aprofundiment:
Finalment, després de acabar les exposicions m’agradaria reflexionar sobre el el to de la veu en les exposicions orals. Ja que, la veu humana té una gran importància com a vehicle de comunicació entre les persones. La veu és un dels mitjans essencials de què disposeu per a expressar-vos i, arribat el cas, per a comunicar els vostres coneixements, pensaments i sentiments.
L'educació de la veu i el domini dels mitjans d'expressió oral, aspectes que han preocupat des de sempre els actors, oradors i cantants, ofereixen interessants possibilitats per a dotar de major entitat i capacitat els nostres actes comunicatius. Amb una bona dicció i una tècnica vocal adequada una persona pot millorar considerablement l'expressió i transmetre millor d'aquesta manera tot allò que vol manifestar.

Coed 11-12-09

Descripció
A causa del pont de la puríssima només hem pogut realitzar la classe de Coed de divendres.
Aquest dia només s’ha dut a terme un debat que tractava el tema de el nou calendari escolar. El debat ha estat ven organitzat, plantejat i m’ha interessat bastant, ja que es un tema d’actualitat.
Reflexió
Al ser el penúltim dia en que es duen a terme els debats, s’ha pogut notar la gran diferència de la presentació del debat respecte als anteriors grups. Aquest debat s’ha caracteritzar per la introducció d’un moderador en el debat, és un element interessant ja que pot controlar l’evolució del debat i controlar l’atenció del públic.
Aprofundiment
El sector educatiu avala el valor pedagògic del nou calendari
La discussió sobre el calendari escolar s’intensifica quan es discuteix qui ha d’organitzar les activitats de les vacances de febrer. No obstant, el debat perd intensitat si la qüestió se centra només en les raons pedagògiques: són rotunda majoria els experts que recolzen la setmana blanca pel bé dels alumnes. També hi ha coincidència en la idoneïtat d’avançar l’inici del curs per escurçar el període estival. Hi ha menys acord (especialment entre docents) en l’eliminació la jornada intensiva del juny.Amb l’objectiu de situar-se «en la línia de la majoria de països de la UE», la Conselleria d’Educació va encarregar un informe sobre el calendari escolar a un grup d’especialistes, que no van dubtar a remarcar que «la distribució desigual dels trimestres no afavoreix les seqüències d’ensenyament i aprenentatge». LLARGUES VACANCES Pedagogs i mestres coincideixen que les llargues vacances estivals obliguen els nens a aprendre el que han desaprès durant l’estiu. Gregorio Luri, filòsof, escriptor i docent, contextualitza l’origen d’aquest desgavell estructural: un període tan llarg sense escola a l’estiu «està molt lligat a les societats rurals, quan els nens ajudaven els pares al camp. No obstant, amb la implantació de la societat industrial, aquesta organització no s’ha adequat al nou ritme social, segurament perquè sempre que s’ha abordat el tema ha estat més fàcil obtenir un consens en la crítica que formular una solució».Encara que no són tan habituals en altres països de la Unió Europea i fins i tot alguns experts critiquen que poden trencar la dinàmica acadèmica, la presència de diversos «dies festius singulars» afavoreix que a professors i alumnes se’ls faci més curt el primer trimestre. El segon, malgrat no ser el més llarg, resulta inacabable, raó per la qual els pedagogs entenen l’aturada de la setmana blanca.L’eliminació de la jornada intensiva del mes de juny genera més desavinences. Tant Luri com també Joaquim Prats, president del Consell d’Avaluació Educativa de Catalunya (aquest últim, en declaracions que ja va defensar a l’octubre, quan hi havia visos que l’horari intensiu es mantingués), rebutgen l’argument que la calor impedeix celebrar classes correctament a la tarda. El primer diu que les escoles concertades segueixen el mateix horari tot l’any sense problemes. El segon afegeix que l’estructura intensiva implica que hi hagi «massa hores lectives seguides». Altres experts posen més èmfasi en l’autonomia dels centres, a reclamar que sigui cada escola la que pugui decidir si fa una cosa o l’altra.

Coed 4-12-09

Descripció
El dia 30 van començar les exposicions sobre el territori. El dilluns van exposar davant la classe l’exposició del territori els meus companys següents:
Mar Gascó i Núria Maldonado: La Festa Major de Premià de MarEva Ladevesa i Lorena Padilla: Montcada i ReixacPere Mussoll i Àngel Carillo: La Cerdanya: Activitats turístiquesPaula Antonell i Sara García: Mataró - Argentona
Pel que fa al divendres, vam començar amb les recitacions i seguidament vam continuar amb els debats. Cada vegada que passa més el temps el nivell dels debats i de les recitacions va augmentant.
Reflexió
Pel que fa a les exposicions del territori les trobo molt interessants, tal com he dit en anteriors entrades.
Els debats han estat molt interessats. El primer debat tractava sobre l’escolarització obligatòria fins als 18 anys i el segon debat ha tractat el tema de l’ introducció dels ordinadors en les aules. Hauria de esmentar, que al tindre més temps per realitzar els debats, s’ha pogut observar com les presentacions han estat mes ben el·laborades que els grups anteriors.
Aprofundiment
Per aprofundir he ficat un article periodístic que tracte el tema de l’informàtica en les aules.

Les aules esperen l'NB-200 de Toshiba

L'ordinador portàtil escollit per als estudiants catalans, el Toshiba NB-200, aprofundeix en el concepte d'ultraportàtil robust, amb bona pantalla, prestacions suficients i gran autonomia. La personalització de l'ús de la informàtica a les aules permet aventurar que els estudiants podran desenvolupar els seus coneixements informàtics més que en el passat, cosa que obligarà els professors a posar-se les piles en matèria de tecnologia per no veure's avantatjats pels seus deixebles. L'NB-200 integra un processador Intel Atom N-270 a 1,6 GHz, l'habitual en aquest tipus d'equips, que busquen més lleugeresa que prestacions pures. Per 150 euros no existeix en el mercat espanyol cap producte comparable i menys amb la garantia de solidesa aparellada habitualment a Toshiba.El professorat té davant seu un verdader repte. Molts dels alumnes estaran especialment preparats per utilitzar aquesta eina, molt més potent del que es pugui pensar, gairebé equiparable a un ordinador convencional però sense capacitats multitasca. Queda saber què diran la resta de fabricants davant a saturació d'un mercat, el dels miniportàtils, que s'ha mostrat com el més dinàmic dels últims anys. L'única sortida dels competidors serà elevar les prestacions dels equips, amb un augment de la memòria RAM a dos o quatre gigues de sèrie, i la introducció de nous processadors més ràpids, cosa que ja està succeint. Però tot plegat sense superar la barrera dels 350 euros. No obstant, la funcionalitat obtinguda pels actuals equips de fins a 250 euros ja és suficient per a l'ús que se'ls dóna. A 150 euros, no hi ha res de comparable al Toshiba dels col·les.El repte del professoratEl model destinat als estudiants catalans disposarà d'una memòria d'un giga, una pantalla de 10,1 polzades (1.024x600) i un disc dur de 120 Gb, a 5.400 rpm. Un dels elements més destacables del model és la bateria de sis cel·les, amb una autonomia de més de vuit hores. Aquest portàtil està pensat especialment per a la connexió a internet via wi-fi i amb el seu pes de només 1,3 quilograms s'adapta perfectament a l'ús previst a les aules i el transport diari a casa.Respecte a la connectivitat, l'NB-200 posseeix només el que és absolutament necessari; ports USB 2.0, connexions d'àudio per a un micròfon i altaveus, i interfícies de xarxa (LAN) i WLAN (wi-fi). El lector de targetes suporta targetes SD de fins a 16 GB i targetes multimèdia de fins a 2 GB. A més disposa d'una webcam de 0,3 MP en el marc superior de la pantalla, útil per realitzar videoconferències.ProgramesToshiba ha adaptat els equips per a l'ús a les aules especialment a través del software. Principalment per l'adopció d'una arrencada dual per a Windows XP i Linkat (linux), que ha deixat de costat el problemàtic Windows Vista. També ha previst un sistema de restauració ràpida dels programes instal·lats. Aquesta eina permetrà al professor i als alumnes deixar l'ordinador tal com surt de fàbrica després de l'ús continuat i les connexions a internet que solen ser un llast per al rendiment de la màquina. Un programa de monitorització específic permetrà al professorat supervisar l'ús que fan els alumnes de l'ordinador, com per exemple espiar les pàgines web visitades o detectar usos fora del normal o instal·lació de programes no permesos. Respecte als programes d'ofimàtica, es recorre a la suitte Open Office de Linux i Office si s'utilitza Windows. També s'ha assegurat que s'implementarà un dispositiu antirobatori per inutilitzar l'aparell a distància en aquest cas.

Coed 25-11-09

Descripció
El dia 23 van començar les exposicions sobre el territori. La qual consisteix en exposar davant de la classe una breu presentació sobre el territori escollit, el treball es realitza per parelles i l’avaluació es duta a terme pels professors de Coed i de Gitic.
Pel que fa al divendres, vam començar amb les recitacions i seguidament vam continuar amb els debats. Es van realitzar dos debats, el primer debatia l’educació actual encontra la tradicional, i seguidament el segon grup a debatut sobre l’autoritat.
Reflexió
Pel que fa a les exposicions del territori les trobo molt interessants, ja que ens ajuden a conèixer les tradicions dels indrets exposats per els nostres companys, a demés t’ajuda a expressar-te davant del públic.
Els debats han estat molt interessats. Cal dir, que al tindre més temps per realitzar els debats, s’ha pogut observar com les presentacions han estat mes ben el·laborades que els grups anteriors.
Aprofundiment
Per aprofundir he ficat un article periodístic que tracte el tema de l’autoritat.

El Govern veu "positiva" la proposta d'Aguirre de reforçar l'autoritat del professorat
El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha considerat la iniciativa d'Esperanza Aguirre com a “positiva”, tot i que ha demanat que aquesta mena de decisions s'emmarquin dins del pacte social i polític per l'educació i no es vegi només com una qüestió política.El ministre ha insistit que creu en els pactes educatius i treballa per aconseguir-los. Ha afegit que és on "hauríem de decidir que fem amb l'esforç, amb l'exigència, amb el sentit de l'autoritat" i que en aquesta decisió es tingués en compte els pares i les comunitats educatives. El portaveu del PSOE al Congrés, José Antonio Alonso, ha recordat que el seu partit ja impulsa un pacte que recull la seguretat dels docents. La competència en l'elevació del rang d'autoritat competeix l'Estat, ha afirmat Alonso. La Fiscalia General de l'Estat (FGE) ja atorga als professors de centres públics la condició d'autoritat a efectes penals des del desembre del 2008.Suport dels sindicatsLa portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, ha recordat que el seu partit va presentar al juliol una iniciativa parlamentària per modificar la llei d'educació. La Fiscalia podria perseguir així d'ofici les agressions contra mestres i professors.Els sindicats d'ensenyament i les principals associacions de pares d'alumnes han mostrat diversitat d'opinions davant la intenció de la presidenta Aguirre de donar als professors rang d'autoritat pública.La Federació d'Ensenyament de CCOO, majoritari, considera que el professorat necessita el “suport decidit i incondicional” de les administracions, tant en l'exercici de la seva feina com en la tramitació de denúncies i les sancions corresponents.El sindicat ANPE (Associació Nacional de Professionals de l'Ensenyament) ha assenyalat la “històrica aspiració” de reconèixer l'autoritat pública del personal docent, i valora “molt positivament” una decisió que considera “beneficiosa per a la societat, l'educació i el professorat”.El respecte comença a la famíliaLa COFAPA (Confederació de Pares i Mares d'Alumnes) ha afirmat que la iniciativa és “un pas més” per recuperar la valoració social del mestre. El reconeixement de l'autoritat del personal docent “ha de començar a la família”, segons la presidenta de la COFAPA, Mercedes Coloma Miró. “És molt difícil exigir a l'alumne que respecti el professor a l'aula si no respecta els pares a casa”, ha declarat.La Concapa (Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes) ha aplaudit la proposta de la presidenta Aguirre. “Tot el que es faci per reforçar l'autoritat i el respecte pels docents em sembla perfecte, en un moment en què l'educació no pot estar pitjor”, ha assegurat el president de la Concapa.La CEAPA (Confederació espanyola d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes) s'ha mostrat contrariada, i considera la proposta d'Aguirre un “despropòsit total i absolut”. El seu president, Pedro Rascón, ha afirmat que no és possible guanyar autoritat i respecte “a base de decrets”, i que el respecte es guanya dia a dia. Propostes com aquesta poden obrir, segons Rascón, una “via de confrontació” en la comunitat educativa.

Coed 13-11-09

Descripció
Tal com va passar l’anterior divendres vam començar la classe de divendres passat am la recitació de 15 poemes per part dels meus companys. I a la segona part de la classe vam començar el debat que en aquest cas va ser el del meu equip. Només vam poder fer el nostre debat ja que no donava temps a realitzar l’altre debat.
Reflexió
En aquest cas, em centraré en el debat. Si he de ser sincer, crec que els nervis hem van traïcionar, a l’hora de posar en públic els meus arguments en contra de l’escola privada, ja que no vaig poder expressar-me tal com volia, tot i que ho portava molt preparat.
Aprofundiment:
Per acabar utilitzaré un resum envers el manual de debats de la lliga universitaria.
Segons el manual sobre la lliga de debat universitari on explica l'equip del debat, el procés d'investigació, el plantejament del debat i la oratòria.Cada grup està format per 5 persones:-2 investigadors-2 oradors-1 suplent.A cada equip hi ha un capità que és la persona que actua com a portaveu de l'equip i com a intermediari en l'organització.Pel que fa als oradors han de tenir les següents característiques: facilitat de comunicació i de paraula, espontaneïtat i capacitat d'improvisació, fort autocontrol per controlar els nervis i per últim carisma.I els investigadors han de: tenir paciència, capacitat d'abstracció, capacitat de síntesis i ordre.Una vegada s'ha plantejat el tema del debat, comença el procés d'investigació que consisteix a obtenir la informació. S'ha de tenir en compte els coneixements previs sobre el tema, la informació ha de ser tant qualitativa com quantitativa, les fonts de consulta i és important fer una divisió del treball.Una vegada s'ha obtingut tota la informació cal una selecció, anàlisis i síntesis de tota la informació obtinguda. A més a més cal una bona organització, cal estructurar-la amb dos objectius: facilitar el tractament durant la preparació del debat i permetre la consulta de dades durant el debat. Una bona manera d'organitzar és amb la realització de fitxes.Pel que fa a el plantejament del debat, cada equip defensarà una posició oposada. Les idees s'han d'estructurar amb els punts principals, les idees subordinades i les anotacions (fitxes que aporta cada equip).El debat consta de tres parts:-L'exposició inicial: Cada equip exposarà la seua perspectiva respecte la qüestió de debat, establint les línies generals de la seva argumentació.-Les refutacions: És el moment de portar a terme l’intercanvi de rèpliques i contrarèpliques entre ambdós equips.-Les conclusions:Es tracta de la darrera intervenció i en moltes ocasions és el torn en què es decideix elresultat del debat.Per poder fer un bon discurs s'han de tenir en compte les següents característiques:- Agilitat: amb frases curtes perquè són més fàcils de pronunciar i entonar i sobretot de recordar per part del públic.- Missatges concrets, rellevants i sense ambigüitats.- Adequació: a l'audiència, al lloc on es fa, el temps i a les característiques de cada orador.- Correcció semàntica, morfològica i sintàctica.- Flexibilitat: el text ha d'estar preparat, però s'ha de tenir una certa flexibilitat respecte el text.

COED 6,11,09

La setmana passada a coed, vam observar en la practica la manera més idònia de com expressar-se bé en públic.
Així doncs, el dilluns vam veure com jo i els meus companys fèiem l’exposició del qui ets tu davant de tota la classe. En la qual s’ havia de descriure un company de la classe, el qual havíem d’haver elegit anteriorment.
Finalment, el divendres vam observar com els nostres companys de classe recitaven diversos poemes, contes i llegendes. La qual cosa no ha de ser gens fàcil, ja que els nervis sempre et poden traicionar tot i que tinguis ven preparada la exposició que recitaràs hi ha més si s’ha de recitar de memòria. Al final de la classe vam veure el bloc d’un company de classe, aquest exercici ens va servir per veure com hauríem de tindre el bloc i ens va servir de guia.
Reflexió
Tant una activitat com l’altra les vaig trobar molt encertades, ja que aquest tipus d’activitats ens ajudaran a expressar-nos hi ha transmetre millor els coneixements als nostres futurs alumnes. L’activitat de dilluns em va permetre conèixer millor els meus companys
( especialment l’Edu). Pel que fa a l’activitat de divendres, vaig observar el difícil que es posar-se davant de tota la classe i recitar un poema que tinguis preparat, ja que sempre cors el risc de que et pugui passar a tu. Cal esmentar que els companys se’n van sortir força bé, ja que la classe es va fer entretinguda al parlar cadascú de temes/exposicions diferents.

Aprofundiment
Aquest exercicis ens ajuden a fer ús de la nostra memòria, conjuntament amb la lectura compartida de llibres que tractin del tema de l’expressió oral. com per exemple com parlar bé en públic. Ja que ens facilitarà la feina, i ens ajudarà a aconseguir una millor expressió oral per el nostre futur com a mestres.

Llengüatge

La classe de divendres passat va començar amb la lectura d’una poesia per part del company David Cortés. Seguidament vam lliurar el treball: Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
A continuació la Lluïsa ens va resoldre el dubte sorgit en una sessió anterior, i d’aquesta manera ens va explicar la diferència entre rondalla i conte. Així dons definim conte com una narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc. I definim rondalla com una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Totes dos tenen el principal objectiu d’entretenir.

A continuació vam llegir l’article d’albert om, “ Coses meves” el qual tenia un to humorístic ja que parlava de llegendes urbanes falses sobre el bullich. Finalment vam realitzar la lectura del text de Jesús Tusón : Lingüística, es tractava de fer una lectura individual seleccionant les idees més importants..

Reflexió:
Havent llegit el text de Jesús Tusón, ens podem adonar compte de l’importancia que tenen les llengües i el llenguatge. El llenguatge es relaciona amb l’organització de l’entorn, la memòria i l’auto expressió el llenguatge ajuda a la formació de la persona i al seu desenvolupament. Així doncs aquesta sessió m’ha servit per saber més sobre la llengua en general, gracies a al dossier que ens va donar. Ja que ens explica les diferents maneres de fer la definició sobre la llengua. I haver entès la diferencia que hi havia entre una rondalla i un conte, ja que sovint la gent les confon.

Descripció

Aquest noi és l’Edu. El vaig conèixer durant els primers dies a la Universitat, en els quals ningú es coneixia, de seguida vam formar un grup am la resta d'amics per tal de realitzar els treballs de la universitat.


És un noi responsable i té les idees molt clares tal com demostra cada dia quant va a treballar per tal de fer front a les a les seves pròpies despeses. Aquest fet significa que a de fer un doble esforç per tal de compaginar el treball amb els estudis la qual cosa demostra el seu interès a l’hora d’estudiar i de fer una cosa que li agrada. Té una personalitat oberta, i fàcil de compaginar amb la resta de la gent tot i que és una mica tímid.


Durant els caps de setmana juga a fútbol, que és una afició que practica desde que es petit. És fill únic i li encanta la platja i el sol.


Físicament és un noi ven plantat! Pràctica esport, com podeu veure a la fotografia desde ven petit, amb els cabells castanys, ulls blau cel, prim i medeix un metre vuitanta etc..
Ell és l’Edu, company de classe i amic.

Reflexió classe

L’activitat realitzada a classe el divendres passat, va concistir en veure un vídeo de la final de la lliga de debats entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. El tema que es tractava era el sistema d'habitatge de lasocietat actual, la UB feia els arguments a favor mentre que la UPF es posicionava en contra de l’habitatge.
Reflexió:
Pel que fa al debat que s'ha de realitzar a classe dintre d'unes setmanes, ha estat una activitat idonia ja que contribuirà a tenir clar tans aspectes d’estructura dels debats com aspectes formals, en aquest apartat és important la pronúncia clara i correcta, la velocitat, les pauses, entre d’altres. Pel que fa a l’estructura s’ha de tenir clar quins són els torns dels que disposen els dos equips i quin és el temps que tenen per fer les seves argumentacions.

Aprofundiment:
Aquesta informació l'he extreta de la web: http://www.vives.org/lligadedebat/, en la qual podem trobar l'informació sobre el funcionament de la Lliga del Debat Universitari.
Què és la Lliga de Debat Universitari?
Una competició en la qual, durant quatre dies, diferents equips d'estudiants universitaris dels paisos catalans debaten sobre un tema polèmic i d'actualitat.
Els equips han d'estar formats per un màxim de 5 persones –dos oradors, dos documentalistes, i un reserva– a més d'un capità.
Com es desenvolupa la Lliga?
Un mes abans del començament es fa públic el tema del debat. Els equips no coneixen quina posició han de defensar, si a favor o en contra, fins a uns minuts abans de començar cada enfrontament, moment en que un equip de jutges decideix quina argumentació s'ha realitzat amb el màxim rigor i de la forma més convincent possible.
Bases, reglament, manual de participació i sistema de competició

Reflexió COED

El divendres passat va ser l'últim dia de classe de COED. Durant les dues hores de classe vam realitzar varies activitats. Primerament vam continuar agafant apunts sobre les característiques del llenguatge tant a nivell oral com a nivell escrit. Després vam possar en comú diverses rondalles populars i llengendes entre els companys de clase.

Reflexió:

En aquesta clase he pogut observar de la importancia que té per a nosaltres la parla adequada del català ja que son un mirall per els alumnes ja que reflexaran i reproduiran el vocabulari i exprecions linguístiques que nosaltres utilitzem davant d'ells.

Ampliació:

Per ampliar més aquest tema penjaré una llegenda típica de la meva terra “els pirineus”:

Diu que , segles enrere, en el temps en què els moros s'havien aposentat al nord de
Catalunya, hi havia un cadí moro que era molt i molt ric. Però com que vivia fent de senyor
de la comarca, i als catalans d' aquella terra no els agradava tenir un cabdill moro, van
enviar un missatge als nobles de les comarques veïnes, demanant-los que els ajudessin a
alliberar-se del cadí.

Els nobles veïns, en rebre el missatge, van organitzar un gran exèrcit i van presentar
presentar batalla a les tropes del cadí.La lluita va ser molt i molt forta i va durar molts
dies.Ara guanyaven el catalans, ara guanyaven els moros, però la victòria no s'acabava de
decidir per cap dels bàndols.



Fins que un dia, les tropes catalanes van començar a guanyar terreny als moros, i tothom
es va adonar que la victòria seria de l'exèrcit català.En veure això el cadí es va dir:
- Les meves tropes estan a punt de ser derrotades. Val més que fugi i salvi el meu tresor
abans no caigui en mans dels cristians.

Dit i fet.Com que tenia molts cofres plens de joies i monedes i pesaven molt, va haver de
fer una rècula de mules aconduïda pels seus servidors més fidels.I van sortir de nit del
castell moro, procurant no ser vistos per ningú.Però va resultar que no podien seguir cap
camí perquè les tropes cristianes els vigilaven tots i els haguessin empresonat

Només podien escapar per un lloc i era fugir pel dret. I anant pel dret, van arribar al peu
d'una gran serralada de muntanyes molt dretes, que era l'últim obstacle de la seva
fugida.
- Si podem travessar aquesta serralada, podrem considerar-nos salvats- va dir el cadí.
I van començar a pujar per la falda de la serra. Però com més pujaven més difícil s'anava
fent el camí.

I va arribar un punt en què amb prou feines podien passar les persones, però que no
deixava passar les mules de cap de les maneres.
- Què fem, cadí? - li van demanar els servidors- Les mules no poden continuar i els
cristians ens vénen al darrera...
Efectivament , allà al lluny, al pla, es veien les tropes catalanes que ja s'havien adonat de
la fugida del cabdill moro i anaven al seu darrera.

El cabdill moro va haver de triar: o deixar el tresor o deixar-se agafar pels catalans. No
s'ho va pensar gaire:
- Descarregueu el tresor i enterreu-lo ben enterrat. I deixeu lliures les mules, que
s'escampin per la serra i així enganyarem els cristians. Nosaltres continuarem la fugida
sols i, quan hauran passat uns dies i els cristians se n'hauran anat d'aquí, tornarem a
recollir el tresor.

I així ho van fer. Van amagar els cofres sota les roques, van deixar lliures les mules i , en
acabat, se'n van anar muntanya amunt i van poder fugir.

Els Cristians es van entretenir perseguint les mules buides. Quan es van adonar de
l'engany, qui sap on eren els moros, ja! Els van estar buscant dies i dies, però no en van
trobar ni el rastre. I a la fi, cansats de buscar inútilment, se'n van tornar cadascú a casa
seva. Si més no, havien alliberat la comarca del cabdill moro.

Fou llavors quan el cadi i els seus servidors, que s'havien amagat en un bosc molt espès que hi havia a l'altra
banda de la serra, van tornar a cercar el tresor amagat. Però heus aquí que ningú no va ser capaç de recordar on l'havien enterrat exactament, ja que tots els llocs de la serra s'assemblaven. Van resseguir les muntanyes de dalt a baix durant molts dies, però no van trobar ni una sola peça d'or. No hi va haver res a fer: la serra s'havia quedat el tresor per ella, i els moros se'n van haver d'anar amb les mans buides.
I des de llavors aquella serra es diu Serra del Cadí. I diu que encara guarda, ben amagat entre les seves roques, un tresor fabulós que mai ningú no ha pogut trobar...

COMENTARI DEL TEXT DE J.M. ESPINAS

Avui em fet un anàlisis d'un text descriptiu de Josep M. Espinas que parlava del poeta J.V. FOIX. En aquest text l'autor utilitza varis recursos descriptius com són ara: la reproducció am exactitud del fragment de la vida real (Recordaré sempre l'última visió d'en Foix, poc abans de morir, assegut a la seva butaca, amb el cos dret com sempre.),sel·lecciona trets que vol destacar(com ara que cada invitat només podia agafar un determinat nombre de cafès etc) exageracions ( era inimaginable un FOIX casolà amb bata i sabates). Finalment em arribat a la conclusió que es tracta d'una descripció de caire totalment objectiva.